Un pare com Darth Vader

Carles Escudero

No em deies "t'estimo" des de l'estrena de "Ben-Hur" als cinemes...o el que és el mateix: la vida en parella sent pares.

Tú tallaves les entrades en aquell meravellós cinema...i ella? Ella posava les pel·lícules amb un amor sorprenent... i llavors? Doncs t'enamores dels seus ulls, del seu somriure, del seu positivisme, de tota ella, i llavors no saps què fer perquè es rendeixi als teus encants (si és que els tens), i llavors truques al Ricard, aquell noi que et deia que amb les dones eres com Julio Salinas en el futbol, “vamos” que ets matusser de collons, i li expliques que no hi ha res amb aquesta noia però que t’agrada molt i que heu decidit anar-vos de viatge junts a Disneyworld quan pugueu, però no el de París, l'altre que mola més, i el Ricard et diu que ets burro!! (t’ho diu rotllo afició Camp Nou cridant a l’àrbitre), que ningú va amb un amic a Disneyworld, i que ja és hora de tenir una cita amb ella, i llavors et reserva taula per dinar al "Il Giardinetto di Gracia" (ets mandrós fins i tot per això). Quedeu i compartiu les postres i tot: un tiramisú que “lo flipas"...I un altre dia prepares un sopar degustació a casa teva amb més gent de la feina amb l’excusa perquè vingui ella, i enganyes a ta germana perquè t’ajudi a netejar el pis, que sembla la cova d’un troll.

El sopar va genial, però l’Albert beu massa cervesa i a les 2.00 de la matinada et demana una cafetera i tu vols que es vagin tots a casa seva o a prendre pel sac per quedar-te sol amb ella, per atacar ! I sí, per fi se'n van i, per fi, us feu el primer petó.

Llavors tot, absolutament tot, va molt de pressa i passeu d'una època adolescent/empallegosa amb trucades perdudes a totes hores, t'estimo cada 20 segons i 3 dècimes i nits de Sant Joan a cada nit com a les pelis X (bé , tampoc tant), per després decidir fer-vos berenars d’entrepans de “nocilla” cada tarda, per després viure junts i en pecat...i per després voler tenir fills.

Us passeu un temps buscant al petit i no hi ha manera. I quan ja t'han donat un potet al metge per comprovar què dimonis els passa als teus “muchachos"...ella es queda embarassada i teniu al Martí. I apareix el postpart, i les atencions al petit, i la prolactina del dimoni, i quan li esteu agafant el “rotllo” al petit i la vostra vida sembla una altra vegada com les nits de Sant Joan ( ja serà menys), teniu al Mario, i tota, absolutament tota l'atenció de la mama i del papa, i de la mama, i de la mama, i de la mama...és per als petits.

I llavors et sents molt feliç, però trobes a faltar “Il Giardinetto di Gracia”, les carícies entre peus d’un i l’altre a altes hores de la nit (amb el collit per trobar els peus de la meva dona, haig de passar per un laberint amb Fauno i tot) , les nits de Sant Joan, els cinemes, les rialles, les xerrades estirats al sofà, els viatges, els cafès, els silencis, les nits de Sant Joan, per Déu!!!...però és clar, teniu dos nens plens d'adaptacions, collit, caques, el fotut entorn, rebequeries, introduccions d'aliments, lactàncies, contes, Lego, un cacaolat per la tarda ni de conya, alta demanda, migdiada al matí i a la tarda, cal anar al parc sí o sí, berenar/sopar, la roba que li ve petita, "chuches" per la nit? norrrr!!!!, anem amb la bici blava, gelosia, mocs, tovalloletes que s’enganxen 3 a la vegada, en definitiva: sou una família.

I llavors veus que la teva vida de parella...ha canviat per complet. I sí, ets molt, molt feliç , feliç i “desquiçiat” i “desquiçiat” i feliç, com diria l'Anna Manso i llavors un dia, esteu els 4 jugant al menjador, i la teva dona et diu: “T'estimo”, i tu, fidel al teu “made in Julio Salinas”, li respons: "no em deies t'estimo des de l'estrena de" Ben- Hur " als cinemes”. I llavors et somriu, i saps que hi és, i que t'estima, i que tard o d'hora, a la foscor de la nit i en la solitària recerca dels peus de la teva dona...els trobaràs, i que el viatge a Disneyworld el fareu junts ben aviat o ben tard, però junts...i per cert, molt ben acompanyats.

Zoom