Un pare com Darth Vader

Carles Escudero

Nit de por

Nit de por. Però pitjor que aquella peli de vampirs collonuda dels anys vuitanta. Quadre (i no precisament de Dalí o Miró): Fill gran de 6 anys amb tos, mocs i respiració amb xiulet que no mola gens... així que tocarà anar al pediatre. Detesto anar al pediatre, ho reconec. Preferiria empassar-me una marató de films iranians de 4 hores (des d'aquí una entranyable salutació a la indústria cinematogràfica iraniana) que anar al pediatre.

Ens vestim i anem "xino-xano", i no, no sóc ni el Ramón y Cajal ni el Carlos González, però això em fa olor de Bronquitis. Vaig amb els meus dos fills, ja que sóc un pare d'aquests que "molen tant" de les noves paternitats i que després fan un bloc per cagar-se en tot... Fixa't tu.
Arribem. Un munt de vells fent cua i esbufegant. No, no tinc res en contra la 3a edat, però al pediatre són com els Gremlins, es multipliquen, i a més miren als meus fills com si els volguessin robar la joventut... Us ho juro!
A la sala d'espera, hi ha un munt de nens que només els hi falta el pijama de ratlles. Al fons, hi ha una taula gegant amb un munt de cadires mida "lil·liputenc" amb "plastidecors" i fulles perquè els més menuts pintin i ja de pas, s'ho encomanin tot. Aix...com els hi agrada compartir a la canalla!
Sí, veig virus per tots arreu. El meu fill petit si no agafa la bronquitis de son germà, alguna cosa agafarà allà... Segur. Busco la màquina de cafè i de pas la sortida d'emergència. Ni una cosa ni l'altra.
Diuen el nom del meu fill al cap de 24 minuts, el temps just d'haver enxampat alguna cosa. Entrem i la doctora que és molt maca (ironia al poder) s'estranya en veure'm, és clar, quan vaig amb la meva dona només la mira a ella, així que em comença a parlar com si fos el cosí germà d'en ForrestGump, i mentre el meu fill petit em mira amb cara de: "A mi no em mirarà, veritat papa?".
"És bronquitis", sentencia la doctora amb cara tipus: "no se t'oblidi ni una paraula del que et dic de dir-ho a la teva dona".
Sortim d'allà. El petit comença a tossir. Que bé, perdó, em cago en tot.
Decideixo anar el primer "paki" i els hi compro un gelat "twister" a cadascú. (Jo sóc més del "Superchoc").
Sí, Gel a mansalva... I és que com dirien per allà: "De perdidos al rio".

1622344_10203008407748267_1790065686_o Zoom

1622344_10203008407748267_1790065686_o