Un pare com Darth Vader

Carles Escudero

Ho sento, m'encanta el Nadal!

Ho sé, sóc un pesat. Li hauré preguntat al meu fill un milió de cops com a mínim: “Vols veure la pel·lícula “Polar Express”? Llavors ell em respon amb aquell to segur i sentenciant: “No, quan sigui Nadal, ara vull veure “Chicken Little”.

Zoom

Cada diumenge tenim el mateix sarau. Acabem de dinar, fot un fred de cal deu per anar a qualsevol lloc, per tant ve de gust tarda endolcida amb equació celestial: manteta +"peli". Però el papa, que és un malalt del Nadal, que plora d’emoció cada cop que veu pel seu barri el galet gegant...el papa, que adora les neules de xocolata blanca, que mentre el menjador de casa sembla un forn crematori en ple de mes d’agost , ell ja s’afanya a fer la carta als reis mags d’Orient, i el mes següent si no veu pel carrer les llums nadalenques de torn, li falta temps per trucar a l’ajuntament... i el papa, que no és catòlic però sempre porta la Bíblia (perdó, el catàleg de joguines de El Corte Inglés) a la seva jaqueta de pana, i que per a ell, la nit més important de l’any (junt amb la final de Champions si la juga el Barça) és la nit de reis (malgrat que fa anys i durant 2 nits de reis seguides, dues xicotes el van deixar plantat successivament quasi en plena cavalcada), doncs el papa...vol veure “Polar Express” cada diumenge des que la tardor va treure el cap gairebé sense avisar.

Però el Martí mai vol, i em temo el motiu: les cares dels nens i la del Tom Hanks.

Us faré 5 cèntims, parròquia blogguera, de què collons és això de “Polar Express”, encara que n’estic segur que molts de vosaltres (més us val) ja coneixeu el fantàstic film de Robert Zemeckis:

“Polar Express” és el film que explica com uns nens viatgen en un tren fins al Pol Nord a conèixer al Pare Noel...és el film per excel·lència del Nadal!! (bé, això només ho dic jo), i està basat en un preciós conte de Chris Van Allsburg.. Sí coi...ja sé que molts de vosaltres us cagueu en el Pare Noel, i sou més del caga tió (joc de paraules sense voler, olee!), però creieu-me, val la pena visionar el film i llegir el conte. I si a més, sou més aviat persones bledes, extremadament sensibles i des que vàreu veure de petits com mataven a la mare de Bambi ploreu per tot...aquest és el vostre film!

Haig de reconèixer que tot i el meu gairebé incomprensible i malaltís fanatisme pel film, a mi també em donen mal rotllo segons quines expressions dels nens i del Tom Hanks, i és que el film està rodat l’any 1994 mitjançant una tècnica anomenada “live action”, amb la qual es van gravar moviments reals dels actors per després convertir-los en animacions....i que si, que està molt bé, però hi ha moments del film que aquelles expressions dels personatges podrien pertànyer perfectament a qualsevol film de terror, d’aquí l’insistent negativa del meu fill.

Tot i l’actitud clara i quasi dictatorial del meu plançó gran...em poso pesat (a veure qui guanya a “cabezoneria”) i li dic que a la pel·lícula, uns nens agafen un preciós tren i van a conèixer al Pare Noel...bla...bla...bla...(sí, més que un discurs, sembla un vil i trist xantatge de pare desesperat), llavors el petit em respon amb una fermesa i decisió que més d’un polític d’aquest país voldria: “Millor per Nadal, vull veure “Chicken Little”.

Desitjo amb tota la meva força mundial...que dic mundial ..universal, astral...o com li vulgueu dir, que en l’apassionant i tortuós camí de la vida que li espera al meu fill, sigui igual de persistent (per no dir un altre adjectiu)...més li val.

Llavors m’emprenyo com una mona, i és que estic fart de veure diumenge rere diumenge la “peli” del maleït pollastre del dimoni. Mira que hi ha pelis d’animació de qualitat suprema, doncs no...el pollastre. Així que abans que l’estampa vagi a pitjor i la tarda de diumenge es converteixi en un autèntic malson, la meva dona posa una mica de seny, i em recorda que faci el favor de tenir una miqueta més de memòria i recordi com donava pel sac als meus pares amb les mateixes pelis quan era petit: “TeenWolf”, “ Els Goonies” o “Els caçafantasmes”, per dir alguns exemples.

Tot i el discurs pacífic de la meva dona, torno a intentar convèncer el meu fill per darrer cop mitjançant paraules dolces i ben intencionades , i li dic de fer una doble sessió, és a dir, veure els dos films: llavors el Martí em respon: “D’acord, però primer “Chicken Little”. El marrec està clar que es pensa que son pare és idiota! És evident que quan s’acabi “Chicken Little” preferirà fer qualsevol altra cosa (inclòs que li netegem els mocs amb l‘aspirador nassal o berenar 4 plats seguits d’espinacs ) que veure “Polar Express”.

Està bé, no hi ha per tant, encara queden uns quants dies perquè arribi el Nadal, tenim temps de sobres per poder visionar el film, a més, reconec que sempre he sigut un incomprès, per tant ja no ve d’un mes que no m’entengui, per molt que sigui el meu fill. I és que sempre que li dic a algú que m’encanta el Nadal, em trobo amb el mateix: uns han d’aguantar acudits grollers del cunyat de torn, detesten el pollastre amb peres de la seva sogra del dia de Nadal , odien trobar-se tots els llocs plens de gent a l’hora d’anar a comprar un miserable paquet de pa Bimbo, i d’altres detesten l’esperit consumista (no Nadalenc), els films de gènere religiós a la graella de tv, els somriures i felicitacions hipòcrites del veí de torn... i per suposat tots plegats repudien “Polar Express”, possiblement la pel·lícula més ensucrada de la història del cinema. Llavors sempre abaixo el cap, faig un somriure i els hi dic: “Ho sento, m’encanta el Nadal”.

Finalment veiem “Chicken Little” i és clar, em sé els gags de memòria, i quan el Martí em recorda aquella gracieta que fa el pollastre que hauré vist com 20 cops i si ja la primera vegada no em feia gràcia, imagineu-vos ara...guanyo diversos Oscars (i algun TP d’or i tot) amb un lluminós i eclipsant somriure més fals que aquells que surten als anuncis dels dentistes, i amb aquell preocupant neguit pensant que em queden encara infinits visionats de la peli del pollastre.

S’acaba la pel·lícula, llavors m’aixeco ràpidament del sofà amb l’esperança que el meu fill em deixi veure el film...és mes: si hi hagués justícia en aquest món de nens, mocs i pollastres, el meu fill em deixaria veure el film, ni que fos per tots els cops que li dono llaminadures d’amagat de sa mare. La seva resposta? Doncs la següent: “millor quan sigui Nadal”.

“Millor cremo el dvd de “Chicken Little!” penso per mi, mentre aquest cop li faig un somriure a l’estil Jack Nicholson a “El resplandor”. I és que no hi ha res a fer, així que em veig veient clandestinament “Polar Express” junt amb els altres films de violència extrema , terror o de “noies que s’estimen” a les tantes de la nit i quan al barri no s’escolta ni una ànima.

Llavors mentre estic escrivint aquest post me n’adono que si molts de vosaltres sou pro-tió haureu deixat de llegir aquest blog fa força estona. Uns altres (sí, aquests que els hi agrada el Nadal però odien o simplement no han vist el film “Polar Express”), doncs de ben segur que també s’hauran quedat pel camí. Per no parlar dels qui detesten el Nadal i absolutament tot el que l’envolta, i només en llegir el títol d’aquest humil post, hauran marxat directament a llegir la columna de l’Empar Moliner , l’Antoni Bassas o el Joan Maria Pou...i bé que fan.

Així que només em queda per dir-vos que m’encanten les llums de Nadal, elturró Suchard i la mirada dels nens durant la cavalcada de reis, només enterbolida per aquelles àvies “destroyers” i els seus paraigües gegants de l’època de Nino Bravo agafant caramels sense cap tipus de miraments...aix...maleïdes àvies! M’encanta tot això i per suposat “Polar Express”...i és que...ho sento, m’encanta el Nadal!

Un servidor us desitja a tots un bon Nadal!!!

Il.lustració: Ibie Romero