Criatures 20/02/2014

Fer un "Forrest Gump"!

4 min

Cada cop que el meu fill gran em repta, cada cop que el petit plora i no sé què dimonis li passa...sí, vull fer un “Forrest Gump". I sortir corrents i corrents i que no em vegin mai més el pèl, i que passin els anys i que els familiars i amics comentin entre ells: “Recordeu al pare de les criatures? quin cabró!”. Ho reconec, quan la professora vol parlar amb mi perquè el Martí ha estat un xic nerviós aquell dia al col·legi, quan el Mario no em deixa fer les meves necessitats fisiològiques ben tranquil, quan fer el sopar suposa un pur exercici de malabarisme amb els dos marrecs a punt de cremar la cuina, o quan em miro al mirall i semblo una caricatura sense gràcia...vull fer un “Forrest Gump”, i sortir corrents i no parar, i anar fins a Montserrat, Cuenca o el Nepal, tant se val! I per un cop sentir-me més persona que pare, i no pas el contrari. Ho penso sovint, uns quants cops a la setmana potser, mentre em foto el cinquè cafè amb llet del dia, o vaig a buscar amb el trambaix al nen, sobretot ho penso quan el Martí em munta un pollastre de cal Déu perquè li ve de gust una “chuche” per esmorzar, dinar, berenar i sopar, quan al Mario se li surt la caca i un servidor que és més matusser que el Shaggy de l’Scooby Doo s’omple els dits de merda gastant tovalloletes sense parar (és clar, com que les regalen amb els cereals!), quan tots els meus amics se’n van al cinema, de viatge o a fer un aperitiu, i jo estic a casa tancat a punt de tirar-me per la finestra, o quan haig de justificar al món sencer, al planeta Vulcà o Tatooine, la manera tan i tan “estranya” que tinc d’educar als nens. Vull fer un “Forrest Gump” i sentir-me pitjor pare que mai, per tenir uns segons per respirar, i ja sé que quan porti 10 minuts ràpidament algú haurà de trucar al 062 i m’hauran d’ingressar, i és que la rebosteria Industrial i els okey de vainilla haig de reconèixer que m’han fet molt mal. Però així evitaré les picabaralles del Martí amb altres nens pel cub de color verd, i ja ningú mai més m’haurà d’escoltar cridant al cel entre llamps i trons com pot ser que si al parc hi ha 368 cubs de diferents colors, només hi hagi un de color verd i el vulguin tots els nens del barri. Evitaré també que cada cop que baixi a passejar amb el Mario amb la motxilla tothom em miri com si tingués 3 ulls, 10 braços o un alien penjat a la cintura, i sobretot m’estalviaré les festes d’aniversari plenes de nens ben tranquilets, ben vestidets i arregladets, i al teu fill que és un nervi i que va vestit amb el primer que has trobat a la muntanya de roba sense doblegar, i que donarà el “cante” com mai. Ho reconec, només pel fet de pensar-ho sóc pitjor que Darth Vader, Lex Luthor, l'agent Smith o el caçador que mata a la mare de Bambi, però us asseguro que hi ha moments que no dubtaria ni un segon a calçar-me les Nike “cortez” vermelles i no parar de córrer, així m’estalviaria arribar a esfereïdores conclusions com que abans arribarà la pau mundial al món que el Martí reculli un miserable Minion de la peli de “Gru” del terra, o que pugui deixar al Mario 10 segons al terra, per fotre-li una queixalada a la torrada del matí, que està més freda que un calippo “que quita el hipo”, tot sigui dit. Vull fer un “Forrest Gump”, i sí, ser un malparit integral que abandona la seva dona i els seus fills, i córrer i córrer sense parar, i no escoltar més que el Martí et diu que ets dolent cada cop que no li deixes fer aquelles idees de bomber que només té ell, o aguantar els consells de tothom, incloent-hi gent que no has vist en ta punyetera vida i que en la vida mai més veuràs. O el maleït collit que no et deixa dormir, les dessuadores brutes de galetes, mocs, i altres substàncies no identificades, el conte de “Els 3 porquets” explicat cada nit al Martí, mentre l’intento convèncer que per sort hi ha més contes a la literatura infantil, o tots els éssers humans del carrer que decideixen parlar a crits just quan estàs dormint al teu petit. Córrer i córrer i no parar mai. I sí, estimo com ningú els meus fills i la meva dona...però què dimonis! Hi ha moltes vegades que vull fer un “Forrest Gump” i que em creixin els cabells i la barba com a la meravellosa peli de “Forrest Gump”. I ara no em digueu que potser sóc l’únic en el món mundial que vol fer un “Forrest Gump”, perquè llavors sí que és per córrer...i no parar mai.

Il.lustració: Ibie Romero

stats