Un pare com Darth Vader

Perquè ser pare pot arribar a ser meravellós...

0

Nit de por

Nit de por. Però pitjor que aquella peli de vampirs collonuda dels anys vuitanta. Quadre (i no precisament de Dalí o Miró): Fill gran de 6 anys amb tos, mocs i respiració amb xiulet que no mola gens... així que tocarà anar al pediatre. Detesto anar al pediatre, ho reconec. Preferiria empassar-me una marató de films iranians de 4 hores (des d'aquí una entranyable salutació a la indústria cinematogràfica iraniana) que anar al pediatre. Ens vestim i anem "xino-xano", i no, no sóc ni el Ramón y Cajal ni el Carlos González, però això em fa olor de Bronquitis. Vaig amb els meus dos fills, ja que...
0

L'amic cabró

Tots tenim un amic cabró. Està allà, a l'ombra, en silenci, amb un somriure maliciós, burleta, un somriure cabró...i amb unes ganes boges de fer el: "Ha! Ha! ", Del Nelson de" Els Simpsons". L'amic cabró fa temps que és pare, d'un, dos o tres fills, aquests ja estan crescudets, i encara que té les seves mogudes com qualsevol pare de l'univers, qualsevol inquietud, preocupació, bogeria o història que tu estiguis passant...ell, tingues per segur que ja l'ha passat. Per això quan li vens angoixat, trasbalsat, “dels nervis”, explicant alguna de les teves aventures amb els teus fills i amb...
0

Contacontes!

Cada vegada que faig de contacontes, em brillen els ulls i em converteixo en un nen. Cada vegada que faig de contacontes, em sento el nen més afortunat del món. Aquest dissabte tornaré a ser un nen. Us espero a tots aquest dissabte 28 de Febrer a les 12 a l'Fnac de l'Illa Diagonal, junt amb l'Andrés Palomino.
0

Parlant del collit al McDonald's...

No falla. Ens ajuntem els 4 amics de sempre per anar al cinema i fer hamburguesa porca. Tenim ganes de desconnectar de la nostra quotidianitat habitual, veure'ns les cares i posar-nos al dia. És el que fem sempre...bé, això, i que sempre que quedem, solem viure una experiència surrealista o delirant, i per altra banda escollim peli “al tuntun” (el que importa és veure’ns), portant una ratxa de “trunyos” considerable i que és per penjar-se d’un arbre, la veritat. No falla. Abans de veure la peli, acabem a un McDonald 's ple de gent, i entre ketchup, xerrades de projectes, nostàlgia,...
0

Dissequem als nens!

Dissequem als nens...fem-ho ja, perquè això és el que sembla que alguns “adults” volen. I els enviem al museu Blau, al Cosmocaixa, o a aquell tan “molón” que hi ha a Londres amb tota mena de bestioles. I així tots aquests “adults” que en saben tant de tot (sobretot de criança), podran degustar un bon vi d’aquells de traca, veure una peli de Peter Jackson (la versió extensa) o acabar una conversa iniciada (sigui estúpida, o la cosa més important del món)...en condicions. Dissequem als nens...i així aquests “adults” podran fer i desfer al seu aire, acabar aquell llibre (sigui avorrit o no),...
0

Les meves "groupies" asturianes...

La meva amiga Andrea em confessa que té unes amigues a Astúries molt fans del meu blog, i que per a elles sóc un mite, un ídol. Bé, fins aquí tot genial. Llavors un servidor somriu i es fa gran i gran, i ja es veu “Pare de l’any 2014”, amb 3 o quatre copes de més i cantant el “Asturias patria querida!”. I tot gràcies sobretot als vots de la petita GRAN comunitat de “groupies” asturianes, oh yeah! Però llavors l’Andrea em confessa quelcom que em deixa més glaçat que el cabell de la “Frozen”: “Sí, les meves amigues fins i tot em diuen que tant de bo el seu marit fos com tu, Carles”. A...
0

Un any al "Criatures"...

Ja fa un any que l' Àngels del “Criatures” del diari Ara -via e-mail- em va dir que sí, que li molava la meva proposta de blog i que formaria part de la comunitat de Bloggers del mític suplement enfocat a pares i canalla, provocant que un servidor ballés eufòricament “rotllo boda” amb una corda de saltar al cap (no, jo no tinc corbates) la “bizarra” però entranyable comba (de jalisco) unes quantes hores i durant uns quans dies... El primer que vaig fer després de tal celebració demencial, fou agrair a tot Déu la seva ajuda fins arribar al “Criatures”, des de la Rosa que em va donar la...
0

La primera vegada...

La primera vegada que vas a veure “ Els caçafantasmes”. La primera vegada que li vas donar un petó de “tornillo” a una noia. La primera vegada que et vas fotre un paella de cal Deu, el primer cop que vas marcar un gol a l’hora del pati i, a més…el teu equip va guanyar. La primera vegada que et va tocar quelcom en algun sorteig…dóna igual el què: un io-io, una horrible samarreta ben hortera o un viatge a les Bahames. El primer “excel·lent” que vas tenir en un examen, el teu primer concert rotllo “groupie”, el primer cop que li vas passar la mà per la cara al “chulet” de la colla, i vas anar...
0

Sense canalla i amb cafè amb llet...

Avui m’he près un cafè amb llet en got, secundat magistralment per un croissant a una terrassa, sense canalla...i ningú m’ha tirat el cafè al plat, ni s’ha menjat cap “cuerno” indiscriminadament del meu estimat croissant. Els que em coneixeu sabeu que una de les coses que menys suporto d’aquest món juntament a que se’m colin al mercat, s’acabi el cafè a casa o em rastregin els meus “amics” per la cara la quantitat de sèries que han visionat (amb espòilers i tot), és que em tirin (ni que sigui una miserable goteta) el cafè al plat...i d’això, els meus fills en tenen un parell de màsters...
0

Fill meu, no vull anar al parc...

No vull anar…ho sento, però no vull…ho dic 1000 cops i 1000 cops ho diré. Prefereixo un cap de setmana al Motel Bates de “Psicosis”, fotre’m 2 pizzes hawaianes familiars seguides (sí, jo sóc el que odia la pinya a la pizza) o un retrobament el dia del concert de la meva vida amb aquella ex-xicota que vaig deixar pel mòbil i de mala manera…Una visita al dentista, a l’oficina d’hisenda o la botiga Primark un dissabte a la tarda, una abraçada ben forta del Vicente (aquell que em robava els “bollicaos” de petit) o una visita guiada a una “apassionant” fàbrica de capses de cartró… Prefereixo 10...

Carles Escudero

Sóc el Carles Escudero (Barcelona,1977), guionista , blogger i pare del Martí i el Mario. Estimo el cine, estimo a Steven Spielberg i estimo als meus fills...però a estones em sento com Darth Vader. Si ets pare i algun cop t’has sentit com el pare de Luke Skywalker...aquest es el teu lloc. Més aventures i desventures a l’estrella de la mort a unpapacomovader.wordpress.com

Segueix-me a les xarxes