Trivium

Trivium

La posició corporal i la veu

Per: Elisabet Canals

Si hi pensem, tots coneixem persones del nostre entorn que en un moment donat han patit algun problema de veu: mestres, persones que treballen en l’atenció al públic, que fan teatre o canten, o que simplement fan un abús innecessari de la veu. És possible que molts d’ells hagin necessitat reeducació vocal per tal de solucionar el seu problema.

Quan s’inicia un tractament d’aquest tipus, la persona afectada habitualment té l’expectativa lògica de treballar sobre la funció alterada, és a dir, sobre la veu que no surt neta o que està limitada. Per això sorprèn, en començar la reeducació, que en comptes d’incidir des del principi en el so es comenci a treballar, per exemple, pels peus.Realment, no es pot concebre la veu com quelcom aïllat, sinó com una unitat amb el cos, com un tot. El suport corporal és la màquina encarregada de produir el so que ara s’ha fet malbé.

Per altra banda, no podem oblidar la relació estreta que s’estableix entre cos i emocions. Les emocions poden generar tensions i bloquejos que incideixin en el sistema musculoesquelètic encarregat de donar suport a la veu. Per exemple, el diafragma, múscul fonamental en la funció respiratòria, es pot veure afectat per una mala gestió corporal o tensions innecessàries. En aquests casos caldrà intervenir-hi, perquè la funció respiratòria és la que fa possible la producció del so; és l’energia de la veu.

El cos té tres eixos bàsics: un de vertical, que el recorre de dalt a baix i que correspon a la columna vertebral, i dos eixos horitzontals, un a l’alçada de la cintura escapular (espatlles) i un altre a nivell pèlvic. Adquirir una actitud corporal adequada serà determinant a l’hora d’aconseguir un bon funcionament laringi, així com una bona predisposició vital, física i psíquica. Cal anar a buscar una bona verticalitat i un bon suport corporal partint d’aquests eixos.

Activar la part conscient de les nostres funcions bàsiques, el domini de la respiració i l’autopercepció ens ajudarà a modificar aquells aspectes emocionals o psíquics que es poden reflectir en el cos i que desequilibren el sistema fonatori i, per tant, la veu.

Caldrà fer un viatge llarg per tot el cos, detectant les necessitats i mancances de cada persona, reequilibrant aquells aspectes que limiten o perjudiquen la producció del so, que no permeten potenciar les cavitats de ressonància i que provoquen sobreesforços musculars i gestos vocals que afecten la mucosa laríngia. Una bona base corporal i una bona alineació de peus, genolls, pelvis, espatlles i cervicals serà fonamental per iniciar una relació sana entre cos i veu que ens permetrà funcionar vocalment de manera correcta.

En resum, podem dir que la salut vocal passa pel triangle cos-veu-emoció, i que a l’hora d’intervenir cal contemplar aquests tres pilars; d’aquesta manera, aconseguirem una reeducació multifocal i efectiva que alliberi els mecanismes d’esforç fonatori des dels seus orígens, partint d’allò que els ha causat.