Per: Anna Bayo
“Ara que ja sóc gran, m’agradaria tenir un mòbil”
Segurament moltes converses entre pares i fills que entren en l’adolescència comencen d’aquesta manera i giren al voltant d’aquestes eines tecnològiques que semblen imprescindibles per a molts joves i no tan joves.
Molts el demanen com a regal estrella d’aniversari, i encapçala la llista de desitjos de Reis o és una recompensa per l’esforç acadèmic. Les excuses són múltiples, però la demanda és comuna: necessito un mòbil.
Vivim en una societat que porta els nois i les noies a tenir la necessitat, que pot acabar sent dependència, de tenir un smartphone. Però quan es converteix en una veritable necessitat? I com l’utilitzarem a partir de llavors perquè no passi a ser una dependència?
QUAN?
En un moment en què l’ús de les tecnologies comença cada cop de manera més prematura, molts pares i mares es pregunten quina és la millor edat per comprar un telèfon propi als fills.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya, 3 de cada 5 nens a partir dels 10 anys ja tenen el seu propi dispositiu.
Seria agosarat afirmar quin és el moment o l’edat indicada o idònia. Molt sovint varia en funció de les dinàmiques i els valors familiars, però seria important relacionar l’ús del mòbil amb el moment vital en què els nois i noies comencen a ser independents i a tenir certa autonomia del cercle familiar. Per exemple, quan comencem a donar-los responsabilitats i fan coses pel seu compte, com tornar sols de l’escola a casa, quan poden començar a estudiar o fer els deures de manera més autònoma...
També hem de tenir en compte que amb el pas de la Primària a la Secundària es comença a tenir un grup d’amistats més consolidat i profund i s’inicien xarxes de comunicació extraescolars que generen noves maneres de relacionar-se. Els grups de Whatsapp entre els companys de classe són una realitat que no podem obviar, i els joves volen sentir-se integrats i comunicats.
És important donar valor al fet de tenir aquesta eina i que els nois i les noies ho puguin vincular a cert grau de maduresa personal. Això pot facilitar la conscienciació que hem de fer com a pares i educadors per a un ús responsable i la reflexió sobre quines són les veritables necessitats de tenir mòbil; per exemple, poder estar comunicats amb els pares en un moment donat o poder contactar i interaccionar amb els companys i amics, sempre intentant que sigui de manera saludable.
COM?
Un cop hem decidit que és un bon moment per regalar un smartphone hem de treballar perquè l’ús sigui l’adequat i hem d'intentar que la necessitat no derivi en dependència.
Per educar en l’ús responsable es podrien establir pautes o normes que ens ajudaran a tenir cert control sobre la utilització que fan els nois i les noies de l’smartphone, com per exemple limitar-ne l’ús durant el temps lliure, que durant la nit el telèfon estigui apagat o establir horaris en què l’ús sigui més restringit, com és en el moment d’estudi o durant les hores en què es passa temps en comú amb la família, com l’hora de sopar, etc.
Pactar límits econòmics o portar un control de despeses amb el mòbil també ens ajudarà en aquest procés. Els nois i les noies han de ser conscients del que costa i l’esforç que pot comportar per als pares, per poder donar valor i educar en la responsabilitat.
També hem de tenir en compte que els pares i els educadors som en moltes ocasions models de conducta per els adolescents, i en aquest cas hem de procurar donar exemples de bon ús. Si no volem que els nostres fills no puguin viure sense estar enganxats a la pantalla hem d’intentar no estar-ho tampoc nosaltres i respectar els temps d’ús que els proposem a ells.
És important no oblidar que l’ús dels telèfons mòbils pot comportar certs riscos. El fet que nois i noies tan joves estiguin tant en contacte amb les xarxes i compartint constantment tanta informació personal els pot fer més vulnerables a patir intromissions o al fet que es generin malentesos i conflictes entre ells.
Hauríem d’establir diàlegs de comunicació amb els joves per intentar evitar-los. Un ús excessiu o inadequat pot comportar problemes d’ansietat, pèrdua de rutines o temps d’estudi i fins i tot problemes de son. El control patern i l’educació en una correcta utilització seran claus en aquest procés, sense oblidar intentar mantenir l’equilibri amb la privacitat del nostre fill/a.
