Trivium

Trivium

El joc lliure

Per: Anna Bayo

Podríem descriure el joc com l’activitat més agradable per als nens i les nenes. És un espai de descoberta i d’elaboració de coneixement i aprenentatge. També és un moment d’interacció social, que ajuda a adquirir aspectes culturals propis del grup social amb el qual ens relacionem.

El joc, en gran mesura, consisteix a investigar, manipular, provar... Molt sovint, les coses de la vida quotidiana sorgeixen d’un procés d’experimentació previ: baixar les escales, agafar el got d’aigua, cordar-se els cordons, etc., no deixen de ser els passos finals de jugar amb la descoberta del cos.

En altres ocasions hem reflexionat sobre les aportacions pedagògiques que té el joc, tenint en compte les necessitats i característiques de les diferents etapes evolutives. En aquest cas en agradaria parlar sobre la seva importància durant els primers anys de vida: el joc lliure, autònom i espontani. Es basa sobretot en la manipulació i la investigació de les capacitats del propi cos, el descobriment d’objectes, textures, espais... Tot sense directrius ni normes establertes. Podríem considerar-lo com un moment imprescindible per a l’aprenentatge. Escenifiquem episodis reals o imaginaris i d’aquesta manera facilitem la comprensió de conceptes quotidians.

Hi ha moltes coses que poden estimular el joc lliure:

- Podem jugar amb objectes quotidians, com cubs, cistelles, coixins, teles, pinces... Són objectes dispars que potencien un joc més creatiu, descobrint textures, formes i usos desconeguts.

- Els personatges: disfressar-se, crear personatges amb pintures o figures ajuda a crear diferents rols i entorns amb què experimentar i simbolitzar.

- Jocs que faciliten el moviment, com una bicicleta, un patinet, un trineu... També permeten el desenvolupament motriu i la consciència del cos.

Sovint els adults tendim a dirigir i marcar l’activitat lliure dels infants, sempre amb la bona voluntat d’ensenyar les coses importants, d’aportar les idees més sensates que facilitin el procés d’aprenentatge. Hauríem d’intentar ser conscients dels avantatges de permetre fer volar la imaginació i la creativitat. Deixar de ser “experts en el joc dels infants”. Evitar marcar límits i direccions. Que creïn, imaginin i desenvolupin el seu espai de joc amb materials inversemblants. Que les capses buides es converteixin en teatres o baguls del tresor, les taules i les cadires en coves i castells encantats, les escombres en cavalls i els llençols en capes voladores... Com menys normes tinguem, més imaginació utilitzarem.

“L’infant s’estimaria més ser jugador que espectador,

si les cases fossin més jugables,

si els barris fossin més jugables,

si les escoles i les ciutats fossin més jugables.

Mai no és la seva habitabilitat, agilitat i jugabilitat el que en governa la construcció, l’estructuració i la decoració del joc.”

Exercicis de fantasia, Gianni Rodari