Criatures 11/01/2017

Oversharenting

Anna Bayo
4 min
Oversharenting

BarcelonaAnna Bayo / Trivium

Tenim les finestres de la nostra família massa obertes?

Quants cops fem un like o un share al llarg de la setmana? Tenim la sensació d’estar permanentment informats i actualitzats del que els passa als nostres amics i familiars, siguin o no propers a nosaltres. Consultar les xarxes socials s’ha convertit en quelcom si més no probable o molt probable en el nostre dia. No tan sols parlem dels adolescents que estan enganxats als mòbils. Estem davant d’una realitat en la qual nosaltres, com a adults, publiquem la nostra intimitat i la dels nostres fills.

Hi ha una tendència creixent de captar cada instant dels nostres nens i publicar-ho perquè tots els nostres contactes en tinguin constància. Així és com neix el fenomen de l’oversharenting, o la sobreexposició dels menors a les xarxes socials.

Quan es converteix en “sobreexposició” o simplement estem “compartint” aquelles experiències de les quals estem tan orgullosos?

Evidentment, tot és relatiu i depèn del concepte de privacitat que té cadascú. Tot i així, les dades parlen per si soles: el 74% dels pares i mares reconeixen haver penjat una fotografia del seu nadó a l’hora d’haver nascut i el 94% en publiquen almenys una imatge a la setmana.

Asseguren que el fet de pujar fotos a les xarxes els serveix per tenir informats els amics o la família no tan propera o per expressar el seu amor, guardar el record…

És absolutament normal i comprensible que en el moment de tenir i criar un fill hi hagi explosions de felicitat i eufòria i que es vulgui proclamar i cridar als quatre vents com en som de feliços i com ens agrada cada gest i cada èxit del nostre petit.

Les xarxes són una escala temptadora que ens permeten “abastar” un gran públic i rebre molts missatges d’amor, de suport i d’acompanyament. Per altra banda, hem de tenir en compte les conseqüències d’exposar els nostres fills d’aquesta manera.

Hem de ser conscients que existeix una situació de no-control de les fotografies que pengem. La gent “roba” imatges d’Internet a cada moment. Tampoc tenim cap garantia de si algun dels nostres contactes “compartirà” o guardarà una de les nostres publicacions, encara que tinguem predeterminades unes condicions estrictes de privacitat. A més a més, les empreses propietàries dels mitjans socials tenen drets adquirits sobre les fotografies i els vídeos que s’hi pengen.

A més, què passa quan els nens es fan grans?

Estem creant perfils i petjades digitals dels fills en un moment molt inicial de la seva vida, sense tenir en compte que això pot condicionar el seu desenvolupament personal. Quan els nens creixin no podem saber com els afectarà aquesta exposició.

No hem d’oblidar que la privacitat és un dret fonamental i un valor que té un paper molt important en la formació de la personalitat dels menors.

Compartir informació mai ha estat tan ràpid i fàcil com en aquesta era digital. Actualment ja tenim exemples de conseqüències negatives de la difusió de la privacitat (acomiadaments laborals, robatoris, ciberassetjaments…). Estem davant d’un nou model parental que juga i jugarà molt en la formació de la personalitat dels menors.

A més, hem de tenir clar que el contingut publicat mai s’elimina del tot; sempre es deixa un rastre en les cerques que es puguin fer en el futur, i encara que el nen o la nena que hagi crescut sempre quedaran publicades les seves imatges de nadó... Volem això per al seu futur?

Reflexionem: ens hem de plantejar per què utilitzem la imatge del nostre fill per mostrar-nos a nosaltres.

En moltes ocasions acompanyem les nostres fotografies de perfil de Facebook, Twitter, Instagram, etc., de la imatge del nostre nen. Presentem el seu dia a dia, les primeres passes, les disfresses i els espectacles de Nadal, i fins i tot mostrem la seva imatge quan encara és dins la panxa de la mare.

Tot són processos naturals per demostrar l’amor que sentim per ells i que els altres, d’alguna manera, estimin al nostre fill i el vegin tan reeixit com el veiem nosaltres, amb els nostres ulls de pares i mares orgullosos. A més a més, si tenim en compte com es mou la societat i com utilitza les xarxes, és fàcil entrar dins el cercle de “publicar” i “compartir”.

Però què estem projectant de nosaltres mateixos quan preferim mostrar el nostre petit abans que a nosaltres en el nostre perfil? Pensem que mostrarem una imatge més pròxima, més afectiva, més dolça si obrim les finestres a la nostra família?

Hem de tenir en compte que els fills no són una extensió dels pares ni són de la nostra propietat. Són persones que estan al nostre càrrec i a les quals oferim tot el nostre amor, tendresa, comprensió… però això no ens dóna dret a parlar ni publicar en nom seu ni fer servir la seva imatge en moments privats que els poden fins i tot avergonyir en el futur.

Gaudiu dels moments íntims: feu fotografies, retrats, vídeos… Guardeu el record dels moments especials i tendres amb ells i preserveu-los i protegiu-los perquè només qui vosaltres vulgueu el puguin veure i gaudir.

Fem ús de les imatges a les xarxes amb responsabilitat i prudència, vetllant en tot moment per l’interès superior de l’infant.

stats