Trivium

Trivium

La fórmula de l'èxit

Per: Xavi Cot

Una gran part de la feina d’educar consisteix a despertar el potencial que hi ha darrere de cadascun dels joves que es troba en etapa de formació. Però amb això no és suficient. No n’hi ha prou amb el talent.

Si bé no existeix un secret per assolir l’èxit, sí que gaudim de segles d’experiència educativa que ens parlen de com i per què homes i dones no tan sols han sobreviscut sinó que també han superat i millorat les condicions de vida de les quals partien. Maria Curie, Molière, Einstein, Da Vinci, Martha Graham, Messi, etc., són personatges extraordinàriament talentosos en els seus àmbits que s’han guanyat un espai en la memòria col·lectiva. Però per què? Deixant de banda les capacitats cognitives, l’element clau que ho explica no és altre que la perseverança i l’esforç. No és que hagin demostrat que són capaços de fer quelcom prèviament inimaginable, sinó que ho han demostrat contínuament/de manera continuada.Una altra d’aquestes rara avis, Aristòtil, va ser dels primers a escriure sobre aquest fet diferenciador. Tot defensant que l’objectiu final de tota vida no és altre que assolir la felicitat, estava convençut que l’única manera d’arribar-hi era esdevenint la millor versió possible d’un mateix. Per aconseguir-ho calia fer un diagnòstic de l’estat de les nostres qualitats (virtuts) i incidir en aquelles que ens estiguessin dificultant la nostra autorealització. La introversió, la covardia, la pusil·lanimitat o l’apatia en són exemples. Des del punt de vista del savi grec, quan reconeixem aquests pals que ens posem a les rodes cal redreçar la situació. Com en una mena de conductisme primitiu, el secret està a reorientar les nostres accions de manera que resultin efectives, a fer-ho una vegada i una altra fins que aquestes passin de ser anecdòtiques a habituals.

Vet aquí la clau: l’hàbit. Quan un tipus d’accions cap a les quals no tenim una inclinació natural esdevenen un hàbit no tan sols demostrem la nostra capacitat de modificar el nostre caràcter, sinó que també generem un canvi en la nostra identitat. Aquell noi que mai entregava a l’hora els treballs ara és un noi complidor, de qui pots confiar que respectarà els terminis; aquella noia que sempre arribava tard a tot arreu, ara sempre hi és amb uns minuts d’antelació, és puntual. A les escoles això es treballa transversalment mitjançant el respecte a unes normes de comportament tant dins com fora de l’aula, però a casa és una altra història.

Aconseguir un canvi substancial en els hàbits d’una persona requereix l’establiment de rutines. Rutina és una paraula que sovint crea recels entre els joves, molts dels quals la relacionen amb una pèrdua de llibertat o un excés de control extern. La mà esquerra i la paciència són els recursos que tenen educadors i pares per superar el rebuig inicial dels joves i acompanyar-los en aquest procés de maduració que mostrarà els seus beneficis a llarg termini. Alliberar-se d’etiquetes, augment de l’autoestima, satisfacció personal... Al cap i a la fi, l’autodirecció. Aquest és el premi que es troba al final de mesos d’obligar-se un mateix o amb ajut a fer aquelles coses que fan mandra però que són positives. És un aprenentatge realment significatiu, quelcom que ens servirà per a tota la vida i esdevindrà un suport imprescindible quan els joves surtin de la “bombolla educativa” i es converteixin en membres actius i productius de la societat.

No descobrim la sopa d’all. La cultura de l’esforç en l’àmbit educatiu ha existit des dels inicis del mateix, però volem posar de relleu la importància de traslladar-ho als aspectes més íntims de la personalitat. En una societat que gaudeix amb la immediatesa i l’estalvi d’esforços en l’accessibilitat, el veritable èxit de la vida, el fet d’esdevenir homes i dones capaços de millorar, d’estar satisfets amb si mateixos, de ser feliços, requereix temps i esforç, requereix força per aixecar-se quan caus i tornar-ho a intentar. Per això hi som nosaltres, els educadors i els pares, per ajudar-los a aixecar-se i animar-los a continuar. Amb autocrítica, perseverança i suport tots podem superar-nos.