Trivium

Edgar Gonzàlez

Fomentem una bona diferenciació dels nostres fills?

Fomentem una bona diferenciació  dels nostres fills? Zoom

Fomentem una bona diferenciació dels nostres fills? / Edgar Gonzàlez

Edgar González / Trivium

La diferenciació del jo


Des d’una perspectiva sistèmica de la construcció del jo, Murray Bowen (1989) ens proposa un prisma d’observació, una construcció conceptual de les emocions i els sentiments dins del sistema familiar i com aquests es poden extrapolar a altres relacions al llarg de tota la nostra vida.
Segons aquesta perspectiva, podem fer un relat de com les persones actuem i ens relacionem amb l’entorn, els grups socials i la família. El nostre pensament i les nostres emocions poden ser més o menys susceptibles o estar influenciades en menor o major grau per l’entorn. El grau de susceptibilitat i de permeabilitat dependrà del grau de diferenciació del jo.
Com menys desenvolupat estigui el jo d’una persona, major serà l’impacte de l’entorn sobre la persona. Tanmateix, una persona amb un menor grau de diferenciació pot exercir una funció de control sobre el seu entorn, ja sigui de forma activa o passiva. La diferenciació ve determinada en part per les relacions que s’estableixen amb la família durant la infància i l’adolescència.
Aquesta visió ens fa observar les emocions i els sentiments que no sorgeixen d’un moment o una acció puntual, sinó que estan dins d’un ecosistema de relacions interpersonals dins de la família.


Retrocedim…


En el moment del naixement es dóna un procés de separació física de la mare i el nen, però el procés de separació emocional es desenvolupa a mesura que aquest va creixent. Des d’aquest moment ja es comença a dur a terme la diferenciació. Aquesta farà que l’infant creixi com una persona emocionalment separada, amb habilitats per pensar, sentir i actuar per si mateix, alhora que podrà mantenir relacions amb els altres sense perdre la seva autonomia. El procés de diferenciació ha de conviure amb la cohesió dels diferents membres de la família que ens farà estar connectats emocionalment i en cooperació amb els altres.
De vegades, en moments de canvi al sistema familiar, provinents del mateix cicle vital de la família, com per exemple el naixement d’un fill i l’adolescència, els nivells de diferenciació es poden moure, però poden entrar en conflicte aquests nivells de diferenciació preestablerts on entraran en joc les forces de cohesió que mantenen unida emocionalment la família.

Factors que determinen el grau de diferenciació


-Els graus de diferenciació dels pares respecte de les seves famílies d’origen.


-La posició que ocupa cadascú com a fill entre els germans, si en té.


-El sexe.


-L’existència d’algun tipus de discapacitat o malaltia en la família.


-Dificultats de parella, abans o després del naixement.


-Característiques d’adaptació al sistema familiar.


-Intensitat de les relacions amb la família nuclear.

La diferenciació respecte de la família d’origen és inamovible?


La idea que ens planteja Bowen és que quan una persona comença a tenir consciència del paper que té ell mateix en els problemes relacionals i quan es tendeix a deixar de culpabilitzar els altres, un és capaç d’assumir la pròpia responsabilitat i podrà començar un procés per modificar els seus nivells de diferenciació. En el moment que iniciem aquest procés es provocarà una reacció en l’entorn, on potser aquestes tindran tendència a reestablir l’antic equilibri, provocant dificultats o boicotejant aquestes accions. Per tant, sí que podem modificar el nostre grau de diferenciació respecte de la nostra família d’origen, però haurem de fer-ho de manera conscient de l’impacte que això pot provocar en el nostre entorn.

Com generem un bon grau de diferenciació amb els nostres fills?


El grau de diferenciació s’assoleix amb l’edat adulta, però des de nens podem afavorir que aquest procés progressiu de diferenciació es faci de manera natural i que tots els actors familiars s’hi sentin còmodes. Per determinar el grau de diferenciació dels nostres fills haurem d’observar quin grau de diferenciació tenim nosaltres com a adults respecte a la nostra família d’origen. Un cop en aquest punt, podrem observar quin model estem seguint i si estem fomentant o no aquesta diferenciació en els nostres fills.