Trivium

Marta Reinoso

I a tu, com t’agradaria que fos la teva escola?

Els nens i les nenes opinen

I a tu, com t’agradaria que fos la teva escola? - il·lustració / Zoom

I a tu, com t’agradaria que fos la teva escola? - il·lustració / / Edgar Gonzàlez

Marta Reinoso / Institut Trivium

L’escolta i la participació dels infants en aquells assumptes que els afecten és un dret reconegut en el Conveni sobre els Drets de l’Infant (1989). Des d’aquest enfocament es concep tot nen i nena com un subjecte actiu, expert de la seva pròpia vida, capaç d’expressar allò que sent i pensa i de prendre les seves pròpies decisions. Tot i així, massa sovint encara, el punt de vista dels infants segueix sent menystingut pels adults.
En aquest context s’emmarca l’estudi desenvolupat per Castro i Manzanares, el qual neix amb la voluntat de repensar el lloc que ocupa l’alumnat a l’escola, tot tenint en compte la diversitat de veus existents en el context educatiu. La investigació té per objectiu promoure el dret dels més petits a participar i ser tinguts en compte, conèixer la percepció que tenen de la seva escola i proporcionar propostes de millora fonamentades en les seves aportacions.
D’acord amb el paradigma qualitatiu d’estudi de casos s’emprà l’entrevista personal i el dibuix per a la recollida de dades; aquestes són tècniques que es consideren apropiades i útils, ja que afavoreixen les capacitats expressives dels infants d’aquesta edat. Les converses van tenir una duració de 10-15 minuts i s’enregistraren en àudio, mentre que en l’activitat de dibuix es demanà als nens i les nenes que il·lustressin en un full en blanc com seria la seva escola ideal. La informació verbal i gràfica recollida s’analitzà a través del programa Atlas.ti. Un total de trenta nens i nenes de 5 anys d’una escola pública de la província de Cantàbria participaren en la investigació.
Els resultats obtinguts mostren que als nens i les nenes de l’estudi els agrada anar a l’escola, concebent aquest com un espai per crear llaços d’amistat, jugar i fer els primers treballs. De les seves paraules (empren sovint termes com “aprendre”, “estudiar” i “treballar”) es desprèn la importància que per a ells/elles té l’adquisició de nous coneixements, la qual cosa denota el caràcter formatiu i preparatori que ja en aquestes edats atorguen a l’escola. Així mateix, valoren el fet de comptar amb uns referents estables i segurs, emfatitzant la bona relació que mantenen amb la mestra i la resta de companys/es.
En general, els infants entrevistats prefereixen aquelles activitats amb un component lúdic, essent l’estona de pintura, informàtica, gimnàstica i esbarjo els moments més valorats. Gaudeixen dels espais de distensió, i ho representen dibuixant molt sovint el pati i les diferents activitats que realitzen individualment i en grup. En canvi, els conflictes amb els/les companys/es i els comportaments disruptius a l’aula són els elements que generen més malestar en nens i nenes, així com els càstigs i els deures escolars (especialment quan aquests són excessivament complicats i comporten una restricció del temps d’oci).
En ser preguntats pel seu interès i disposició a realitzar activitats conjuntes amb companys/es d’altres cursos, la majoria responen afirmativament, assenyalant que els agradaria fer-les amb alumnes d’Educació Primària. Pel fet de ser més grans els consideren font de coneixement i experiència —“els petits ho destrossen tot i els més grans saben més”, afirma un dels participants—. D’altra banda, reclamen més participació en l’elecció de les activitats i les temàtiques dels projectes, ja que actualment és l’equip docent el que planteja i instaura les dinàmiques.
L’estudi acaba recollint les propostes de millora dels infants. La major participació de les famílies en el context escolar és un dels aspectes més desitjats, ja que en aquests moments és escassa i restringida a les entrades i sortides del centre i a esdeveniments puntuals. Altres suggeriments giren entorn de l’increment d’espais de joc tant dins com fora de l’aula, la millora i la substitució de les joguines en mal estat, i l’ampliació de la capacitat d’acció en l’entorn escolar. Així, per exemple, demanen una escola que permeti la presència de mascotes i en la qual les seves obres puguin decorar passadissos i aules. “Jo l’escola la decoraria molt bé, li posaria purpurina i dibuixos; també titelles, un tobogan i una caseta per jugar”, esmenta una de les participants. Aquests aspectes no són sinó reflex de la necessitat de personalitzar i sentir-se còmodes en el seu espai.
Els infants van contribuir al llarg de tota la recerca no sols en la recollida d’informació, sinó també en la devolució, a través d’un mural a l’aula amb les conclusions consensuades. Aquest mural s’entregà a la direcció del centre a fi i efecte que el seu missatge fos tingut en compte en els futurs canvis i processos de millora de l’escola.
A través d’aquest estudi pilot es presenta una iniciativa d’escolta a la infància que pretén obrir processos de reflexió, anàlisi i intervenció dins la comunitat educativa, essent també extrapolable a altres contextos i entorns. Escoltem, doncs, els nens i les nenes més i millor?

Article de referència
Castro, A. i Manzanares, N.M. (2016). “Los más pequeños toman la palabra: la Escuela Infantil que a ellos les gustaría”.Revista Complutense de Educación, 27(3), 923-941.