Trivium

Anna Bayo

Ets un motivat.

El paper de la motivació en l'aprenentatge

Ets un motivat /Il·lustració Zoom

Ets un motivat /Il·lustració / Edgar Gonzàlez

Anna Bayo / Trivium

No és la primera vegada que sentim a dir que els alumnes, sobretot els adolescents, estan desmotivats, desencantats, no els interessa el que aprenen... és veritat? Hi té un paper tan important la motivació en l’èxit o el fracàs escolar? I si és així, com podem remotivar i qui n’és el responsable? Sabem identificar els senyals d’alerta?
Hem d’assumir que el fet d’aprendre és una activitat complexa que exigeix un compromís actiu per ambdues parts que interactuen. També hem de tenir en compte que la imatge que tenen les persones sobre si mateixes en relació amb la seva competència i capacitat té un efecte brutal en la voluntat de generar un nou aprenentatge. L’èxit alimenta la motivació, i la motivació facilita l’obtenció de l’èxit. El fracàs, en canvi, redueix la motivació i condueix inevitablement al fracàs. Així doncs, sembla que estem davant d’un peix que es mossega la cua...

Comencem pel principi: què és la motivació i per què és tan important per a l’aprenentatge?
Una definició globalitzadora de motivació és la que ens proposen Morgan, King i Robinson (1979): “La motivació inclou tres aspectes: 1) Un estat impulsor dins l’organisme que s’activa per necessitats corporals, estímuls ambientals o esdeveniments mentals com ara pensaments o records; 2) La conducta activada i dirigida per aquest estat; i 3) La meta cap a la qual es dirigeix l’esmentada conducta”.
Podríem dir que depèn de les circumstàncies i del moment. Està relacionada amb els interessos o la implicació; es tracta, doncs, d’un fenomen personal.
Hem de tenir en compte també que existeixen diferents estils de motivació que estan directament implicats en l’aprenentatge.
Biggs i Moore (1993) descriuen quatre categories: a) extrínseca: es realitza com a conseqüència del reforç positiu o negatiu. Bàsica per a l’aprenentatge superficial; b) social: està marcada per la influència de la persona que va crear el motiu (pare, company o docent) i la natura del procés; c) de finalitat: aprendre per l’objectiu de passar un examen o aconseguir un treball, i d) intrínseca: està relacionada amb els aprenentatges profunds i implica un compromís personal.

Dale H. Schunk (1996) és un dels autors que més ha estudiat l’autoeficàcia acadèmica i la motivació en l’àmbit de l’educació. Ens fa reflexionar sobre l’orientació de metes, és a dir, la tendència a proposar-se determinats tipus d’objectius en les tasques. En descriu dos tipus: l’orientat al propi jo (o orientat cap als resultats) i l’orientat cap a la tasca (és a dir, cap al domini o l’aprenentatge). En l’orientat cap als resultats es busca en certa mesura la competició, superar o guanyar als altres. En canvi, en l’orientació cap a la tasca es busca l’autosuperació o la millora en les habilitats anteriors.

Admetem, doncs, que la motivació té un paper clau en els processos d’adquisició dels aprenentatges, ja que està relacionada amb l’establiment d’objectius, la voluntat per aprendre, l’autoconcepte i les conductes que es generen per assolir les tasques acadèmiques.

Durant molts anys s’ha pensat que les recompenses i els reforços poden ser eines motivadores. Qui no ha intentat guanyar-se l’interès dels nois i les noies proposant un sistema de premis o concursos amb rànquings per definir qui és el millor de la classe?
Hem de tenir en compte, però, que segons aquest criteri estem incentivant tan sols un tipus de motivació, la centrada en l’obtenció de resultats, utilitzant mètodes extrínsecs, lluny de l’autoconeixement i l’autosuperació.

Seria utòpic pensar que tots aprendrem i ens motivarem de forma intrínseca, centrant-nos en el propi aprenentatge, però el cert és que com a educadors hem de treballar per incentivar-la.

Així doncs, com millorem o incentivem la motivació intrínseca dels nostres alumnes?

Motivar és una tasca complexa; els nens i els joves necessiten saber per quina raó estan aprenent i quin profit en trauran. Algunes orientacions per millorar la motivació intrínseca i l’eficàcia dels nostres alumnes poden ser:

- Utilitzar l’aprenentatge cooperatiu enlloc de l’aprenentatge competitiu.

- Proposar tasques interessants, que estimulin la curiositat, les capacitats cognitives, la creativitat i la opinió crítica dels alumnes.

- Reconèixer l’esforç i el treball ben fet. Proporcionar una retroalimentació i feedbacks dels aprenentatges que es van adquirint.

- Promoure la imatge d’un mateix com a aprenent. Identificar les habilitats pròpies de cada alumne i potenciar-les per tal d’ajudar a saber identificar el seu paper dins del grup.

- Donar i generar mètodes de treball, tant a classe com a casa. Si els alumnes saben com estudiar una lliçó, com fer un esquema o com resoldre un exercici de matemàtiques guanyen temps i per tant generem sensacions d’autonomia i eficàcia.

- Ensenyar a fixar metes i objectius individualitzats, realistes i a curt termini.

- Desenvolupar el concepte d’autoconfiança. Tenir en compte quines són les seves pors i inquietuds i treballar-les de forma constructiva i progressiva per tal que no siguin bloquejos que els impedeixin assolir reptes quotidians. D’aquesta manera generem estats d’autosuperació i èxit personals.

- Fomentar l’ús del pensament estratègic. Generar estratègies d’aprenentatge pròpies, que puguin ser aplicables tant en la resolució de problemes com en l’estudi.

- Trobar espais i donar eines per desenvolupar les habilitats d’expressió, tant orals com escrites. Convidar-los a expressar-se per tal que es puguin generar més possibilitats de coneixement, entre ells i amb els adults.

- Proporcionar eines d’autoconeixement i de funcionament en l’aprenentatge que els facin reflexionar sobre el seu aprenentatge. Això els permetrà sentir-se més segurs i per tant fomentem la seva motivació.

Qualsevol persona necessita trobar la seva pròpia motivació, el seu “motor intern”, i en el cas dels nostres alumnes també necessiten saber quin és el seu rol, la presència que tenen dins el grup. Un alumne se sent motivat quan pot respondre autònomament per què?, per a què? i com? Tenir clares quines són les raons, per a quina finalitat, amb quin mètode i amb qui passa set hores diàries a l’escola. L’aportació fonamental dels professionals de l’educació en relació amb la motivació i l’aprenentatge es troba a intentar donar resposta a aquesta múltiple pregunta.