Criatures 05/12/2016

Les TIC a les aules hospitalàries: una oportunitat per a seguir connectats/des

Marta Reinoso
3 min
Il·lustració

BarcelonaMarta Reinoso/Trivium

El diagnòstic d’una malaltia i l’ingrés hospitalari suposa un impacte significatiu en la vida de l’infant i la seva família. Un dels principals efectes és la interrupció de certs projectes i activitats, també a nivell escolar. És en aquest context que sorgeix el projecte ALTER (www.um.es/aulashospitalarias), el qual té per objectiu millorar l’atenció educativa de l’alumnat hospitalitzat gràcies a l’aprofitament de les noves tecnologies.

En el treball, elaborat al llarg de tres anys i liderat per M. Paz Prendes i J. Luis Serrano, de la Universitat de Múrcia, han col·laborat investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la i de la Universitat de les Illes Balears. També hi ha pres part tot l’Equip d’Atenció Educativa Hospitalària i Domiciliària de la regió de Múrcia, els infants hospitalitzats de llarga estada i els seus pares i mares. En una primera fase de l’estudi es va fer el disseny tecnicopedagògic de l’eina telemàtica i es creà un banc de recursos ampli i organitzat. Posteriorment, i mitjançant la combinació de mètodes qualitatius i quantitatius, es procedí a recollir informació relativa a les TIC i al seu ús educatiu.

Una de les principals conclusions obtingudes a través d’aquesta recerca és que les noves tecnologies milloren la participació i la motivació de l’alumnat hospitalitzat i el seu estat anímic, així com la satisfacció dels docents. Les TIC faciliten el seguiment i la superació de les assignatures cursades i a la vegada possibiliten la comunicació amb els companys/es de classe, professors/es i amics/igues. Per tant, els investigadors conclouen que els recursos digitals són de gran utilitat a l’hora de recolzar el procés d’ensenyament-aprenentage.

En l’estudi es recullen també una sèrie d’aspectes importants a tenir en compte. El primer d’ells fa referència a les particularitats del context en el qual l’acció educativa es desenvolupa: la diversitat de l’alumnat (quant a edat, estat de salut, interessos, etc.) i les limitacions en la disponibilitat dels recursos (equips tecnològics i espais físics). Una altra de les qüestions a tenir en compte és el nivell de coneixement i competència en l’ús educatiu de les TIC. En aquest sentit, la majoria del professorat entrevistat destaca la necessitat de rebre una formació bàsica inicial (per guanyar familiaritat amb l’eina informàtica) i un assessorament i suport continu (per assegurar la qualitat i millora permanent). Un darrer element identificat fa referència als principis metodològics i educatius. Concretament, es destaca la importància de considerar la disposició de l’alumne/a i les seves necessitats educatives (consensuades amb el/la tutor/a del centre d’origen), planificar l’ús dels recursos digitals i incorporar/eliminar materials al repositori d’acord amb la seva adequació i utilitat.

La proposta d’integració curricular de les noves tecnologies plantejada en aquest estudi suposa una contribució important a l’hora de pal·liar les mancances existents sobre aquest tema en la comunitat científica. Encara massa sovint seguim associant les TIC a l’esfera estrictament lúdica i d’entreteniment, quan les seves possibilitats s’estenen i donen resposta a múltiples necessitats. En entorns i circumstàncies de major complexitat, tal com acabem de veure, fan possible que l’aprenentatge surti fora de les aules. Permeten als infants, tot i la malaltia, estar connectats i seguir la seva pròpia evolució acadèmica i personal.

Article de referència

Serrano, J. L i Prendes, M. P. (2015). “Integración de TIC en aulas hospitaliarias como recursos para la mejora de los procesos educativos”. Estudios sobre Educación, 28, 187-210.

stats