Trivium

Institut Trivium

Les funcions executives en el TDAH.

Què son, què impliquen i com entrenar-les.

Les funcions executives en el TDAH.  -  il·lustració Zoom

Les funcions executives en el TDAH. - il·lustració / Edgar Gonzàlez

Institut Trivium/Barcelona

Les funcions executives (FE) són un conjunt de processos mentals que es fan necessaris quan hem de parar atenció o ens hem de concentrar per fer quelcom; quan deixar la presa de decisions en mans de la nostra intuïció suposaria una mala idea, un recurs insuficient o inviable. Fer ús d’aquestes funcions, però, suposa un gran esforç mental: és molt més fàcil continuar amb el què s’està fent en comptes de canviar de tasca; és més fàcil caure en la temptació que resistir-s’hi... En definitiva, és més fàcil “activar el mode pilot automàtic” que planificar el següent pas a fer (Diamond, 2013).

Del conjunt de FE, en podem distingir tres de principals: control inhibitori —inclou l’autoinhibició (control de la conducta) i el control de la interferència (atenció selectiva i inhibició cognitiva)—, memòria de treball i flexibilitat mental. A partir d’aquestes, es construeixen FE que requereixen processos mentals més complexos, com el raonament, la resolució de problemes i la planificació.

A causa de la seva implicació en l’atenció, la inhibició i la memòria de treball, són molts els estudis que han relacionat el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i les dificultats de lectoescriptura (DAL), sovint associats, amb un dèficit de FE (García et al., 2013; Miranda et al., 2011)
En un estudi publicat a la revistaInternational Journal of Psychology and Psychological Therapy, García et al. (2013) van avaluar i van descriure el rendiment en relació amb les funcions executives en nens amb TDAH i nens amb TDAH+DAL, mitjançant l’escala Behavior Rating Inventory of Executive Functions (BRIEF) per a pares. Els resultats indiquen que el grup TDAH (amb DAL i sense) tenia dificultats rellevants en la memòria de treball, la planificació i la monitoració. Respecte a la comparació del grup comòrbid (TDAH+DAL) amb el grup TDAH, els resultats indiquen que el grup comòrbid presentava un major dèficit general en les mateixes àrees, concloent que les DAL agreugen el rendiment general del TDAH.

“Els resultats indiquen que el grup comòrbid

presentava un major dèficit general en les mateixes àrees,

concloent que les DAL agreugen el rendiment general del TDAH.”

Però de quina manera afectarien, doncs, les DAL al rendiment cognitiu? A mode de piràmide funcional, podríem dir que les habilitats lectores (que es trobarien a la cúspide d’aquesta piràmide) depenen de processos lèxics, semàntics i sintàctics, entre d’altres. Aquests processos depenen alhora de processos cognitius superiors, com les FE: en el procés lèxic, per exemple, la inhibició de respostes és necessària, sobretot en les primeres etapes del seu aprenentatge, implicant una atenció sostinguda i la inhibició d’altres distractors. Pel que fa als processos semàntics, també entraria en joc la memòria de treball, ja que necessitem mantenir certa informació online per entendre el significat de forma holística. En els processos sintàctics, a més de les FE esmentades, la planificació i l’organització tenen un paper principal, i és que sense elles no podríem planificar què dir i com perquè el missatge sigui transmès de forma coherent, que pugui arribar al receptor i que aquest pugui desxifrar-lo amb èxit!

Partint de la consistència trobada al llarg dels diferents estudis esmentats sobre el dèficit de FE en relació amb el TDAH, ens podríem preguntar si les FE es poden treballar i, de poder-se fer, com ho faríem.
En els darrers anys s’han dissenyat diverses intervencions per treballar les FE en relació amb TDAH que han tingut com a resultat una reducció de la simptomatologia. Segons l’estudi de Dovis et al. (2015) publicat aPlos One, aquestes intervencions se solen centrar en l’entrenament d’un sol domini (memòria de treball, inhibició o flexibilitat cognitiva), tot i que, segons el tipus d’intervenció, també es poden entrenar diferents components cognitius alhora. Per exemple, els autors de l’estudi van dissenyar un videojoc específic per poder treballar les diferents FE de forma simultània; els resultats indiquen que tot i no experimentar millores en relació amb la flexibilitat cognitiva, els participants sí que van millorar la seva memòria de treball visuoespacial i la inhibició de resposta.
Aquestes darreres troballes van en la línia d’una necessària construcció de noves eines de diagnòstic i d’intervenció que ens ajudin a comprendre millor les necessitats de cada nen i entrenar les seves àrees de dificultat d’una forma més àmplia i precisa.

A més de les intervencions i entrenaments exposats, cal dir que existeixen diverses activitats que també poden ajudar a posar en marxa les FE (expressió artística —teatre, dansa, música—, activitats esportives i fins i tot cuidar d’un animal o fer serveis a la comunitat). Al final es tracta no tant de dissenyar programes específics i complexos, sinó d’utilitzar de forma estratègica eines i activitats útils en el dia a dia.

1 S’encarrega de fer-nos resistir a les temptacions i a actuar de forma impulsiva o sense pensar.
2 Aquella memòria que ens permet mantenir informació al cap online i treballar alhora amb ella.
3 Es refereix a canviar la perspectiva o la interpretació d’un problema per poder resoldre’l; és la flexibilitat d’ajustar-se a noves demandes, normes o prioritats.

Artícless de referència

Dovis, S., Van der Oord, S., Wiers, R. W., Prins, P. J. M. (2015). “Improving executive functioning in children with ADHD: training multiple executive functions within the context of a computer game. A randomized double-blind placebo controlled trial”.Plose One,10(4), 1-30.

García, T., Rodríguez, C., González-Castro, P., Álvarez, D., Cueli, M.i González-Pienda, A. (2013). “Funciones ejecutivas en niños y adolescentes con trastorno por déficit de atención con hiperactividad y dificultades lectoras”.International Journal of Psychology and Psychological Therapy,13(2), 179-194.

Miranda, A., Fernández, M. I., García, R., Roselló, B.i Colomer, C. (2011). “Habilidades lingüísticas y ejecutivas en el Trastorno por Déficit de Atención (TDAH) y en las Dificultades de Comprensión Lectora (DCL)”.Psicothema, 23(4), 688-694.