Per: Marta Reinoso
L’exercici físic té un efecte beneficiós sobre els símptomes de manca d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat en nens/es i joves amb trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), i també millora altres símptomes freqüentment associats com l’ansietat, les alteracions en les funcions executives i les dificultats socials. Aquesta és la principal conclusió d’una revisió sistemàtica de la literatura científica i una metaanàlisi duta a terme per un equip de la Universitat de Castella-la Manxa liderat per Cerrillo-Urbina i que ha estat publicada a la revista Child: care, health and development. La revisió considerà els treballs publicats fins al novembre de 2014. S’hi inclogueren aquells estudis realitzats en nens/es i joves (6-18 anys) diagnosticats de TDAH i medicats, que comptaven amb un disseny controlat (sols assaigs clínics aleatoris), que contemplaven els efectes d’un programa d’exercici físic i que avaluaven les característiques pròpies del trastorn i la simptomatologia associada.
S’exclogueren de l’anàlisi aquells estudis en els quals l’exercici físic formava part d’una teràpia més àmplia i aquells amb una baixa qualitat metodològica. Es discriminà entre exercicis actius (aeròbics) i exercicis suaus (ioga), i no s’imposaren restriccions pel que fa a la freqüència o la duració de la pràctica esportiva. Els autors localitzaren un total de 8 estudis amb més de 249 nens/es i joves diagnosticats de TDAH. El 92% dels subjectes havia realitzat exercicis aeròbics i el 18% exercicis de ioga. En el cas de la pràctica aeròbica, consistent principalment a córrer, tenia una durada aproximada de 50 minuts, 2 o 3 cops per setmana, al llarg d’una mitjana de 5 setmanes. Pel que fa a la pràctica de ioga, aquesta incloïa entrenament respiratori, postural i relaxació; la duració del programa era de 20 setmanes, en sessions de 60 minuts un cop a la setmana. Segons aquesta revisió, l’exercici aeròbic és un complement eficaç a la medicació per reduir alteracions del comportament que interfereixen en l’aprenentatge i el rendiment acadèmic, fins i tot per als nens/es que no responen al tractament farmacològic o que volen tractaments alternatius. S’hipotetitza que l’exercici físic és probablement beneficiós per als infants amb TDAH a causa dels canvis en els nivells de dopamina i el seu alliberament. D’altra banda, els resultats d’aquest treball també suggereixen un efecte positiu d’activitats més suaus com el ioga, les quals afavoreixen l’autocontrol, la concentració, la consciència corporal i la reducció del nivell d’estrès. No obstant això, calen més recerques per poder concloure la influència d’aquest tipus d’intervenció en la població amb TDAH. També són necessaris estudis futurs que avaluïn l’impacte de la pràctica esportiva a més llarg termini. Considerant que el TDAH és un trastorn que persisteix fins a l’edat adulta, és important tenir en compte tots els recursos i les estratègies, al menys invasius possibles, que poden millorar els símptomes ja en edats primerenques. L’esport és un factor d’integració social, font de gaudi, salut i benestar. Movem-nos, doncs, per estar també quiets!
Article de referència Cerrillo-Urbina, A. J., García-Hermoso, A., Sánchez-López, M., Pardo-Guijarro, M. J., Santos Gómez, J. L. i Martínez-Vizcaíno, V. (2015). “The effects of physical exercise in children with attention deficit hyperactivity disorder: a systematic review and meta-analysis of randomized control trials”. Child: Care, Health and Development, doi: 10.1111/cch.12255.
