Criatures 21/03/2017

JUGANT, JUGANT...

Marta Reinoso
2 min
Juguem - il·lustració

Marta Reinoso / Institut Trivium

Un recent estudi desenvolupat a la Universitat de Còrdova i publicat a la revista Journal for the Study of Education and Development conclou que l’activitat lúdica en l’etapa infantil afavoreix el desenvolupament socioafectiu i l’ajust escolar.

En la investigació es va portar a terme una observació sistemàtica de 38 nens i nenes d’entre 5 i 6 anys a fi i efecte d’analitzar l’expressió i la regulació de les emocions en quatre situacions diferents (assistència a l’assemblea de classe, realització d’una activitat amb fitxa, sortida de l’escola i espai de joc). Un cop acabada cada observació, es demanà al mestre/a que emplenés una escala per tal d’avaluar l’adaptació escolar de l’infant. En conjunt, s’efectuaren 304 observacions durant un total de 25 hores.

L’estudi tenia com a objectiu principal comprovar l’existència de diferències en l’expressió d’afecte en cadascuna de les situacions. D’acord amb la hipòtesi plantejada, les dades obtingudes revelen que les comunicacions afectives són més freqüents i intenses durant el joc. Aquests resultats estan en la mateixa línia que altres treballs, els quals mostren que els/les nens/es que més freqüentment s’enfaden o experimenten emocions negatives mentre juguen són els que presenten més problemes de conducta i menys habilitats socials.

La recerca també evidencia que l’expressió afectiva està relacionada amb l’èxit escolar. Això significa que aquells/es preescolars que normalment tenen reaccions emocionals positives i saben gestionar les seves emocions són els que tenen un millor rendiment acadèmic i ajust escolar. En canvi, aquells infants amb problemes de regulació emocional i amb repertoris d’expressió negativa/agressiva presenten pitjors resultats en aquestes variables. Aquestes troballes fan palesa la importància dels afectes en els preescolars, tant pel que fa a l’establiment i el manteniment de les relacions interpersonals com pel que fa al procés d’aprenentatge.

L’estimulació en edats primerenques és molt important perquè existeix una gran plasticitat neuronal i les connexions establertes perduren al llarg dels anys. Ara bé, provar d’accelerar el rellotge biològic i anticipar l’adquisició de coneixements formals propis d’etapes posteriors no sembla una estratègia adequada. Ans al contrari, la sobreestimulació mal entesa o unes expectatives desajustades esdevenen sovint un fre. En canvi, tal com l’estudi presentat mostra, l’activitat lúdica té un paper molt important en el desenvolupament, especialment en etapes inicials. Mitjançant el joc l’infant s’expressa, es relaciona, treballa la resolució de conflictes, l’empatia i la creativitat; es diverteix i se sent feliç. Pares, mares i educadors/es hem de vetllar per aquells espais i oportunitats que possibiliten una interacció informal i distesa en el si de la qual és possible preparar-se per al futur, tot gaudint del moment actual.

Article de referència

Zych, I., Ortega-Ruiz, R. i Sibaja, S. (2016). “Children’s play and afective development: affect school adjustment and learning in preescholers”. Journal for the Study of Education and Development, 39(2), 380-400.

stats