Trivium

Trivium

Educar per innovar. La creativitat a l'aula

Per: Marta Reinoso

La creativitat és l’habilitat d’inventar i desenvolupar idees noves. Significa posseir la capacitat de trobar solucions a problemes de manera original i valuosa. En una societat diversa, complexa i canviant com la nostra, tant des del sector educatiu com des de les institucions públiques i el món de l’empresa i l’emprenedoria es reconeix el valor afegit de la imaginació i la creativitat a l’hora de fer front als múltiples reptes que es plantegen. És per això que existeix un interès creixent per conèixer com aquestes capacitats es treballen ja en edats primerenques dins les aules.

Un recent estudi desenvolupat a la University of South Australia i publicat a la revista Journal of Educational Enquiry pretén ser una aportació que ajudi a millorar el coneixement sobre aquesta qüestió. Aquesta recerca fou concebuda amb l’objectiu d’identificar aquelles pedagogies docents que promouen la imaginació i la creativitat en nens i nenes de 5-8 anys d’edat. Per aquesta raó, es va dur a terme un treball de camp en tres escoles en el qual participaren aquells professors considerats exemplars en les seves pràctiques pedagògiques. La metodologia emprada inclogué dues tècniques d’anàlisi qualitativa −la gravació en vídeo i les entrevistes en profunditat− amb la finalitat d’analitzar les percepcions, els pensaments i les accions dels docents.

S’identificaren quatre estratègies pedagògiques en l’anàlisi de les dades de la recerca. La primera, consistent a “proporcionar suport als alumnes per tal que dirigeixin el seu propi aprenentatge a través del joc”, considera l’estudiant com un agent actiu del seu propi procés d’aprenentatge. El professorat que l’empra proporciona temps i recursos als nens/es per tal que persegueixin i aconsegueixin allò que els motiva; també s’impliquen en el joc, essent coresponsables del procés de construcció de significats.

La segona estratègia identificada fa referència al fet d’“escoltar”. En aquest cas, es tracta de professors i professores que dediquen temps a conversar i intercanviar impressions, i que ofereixen oportunitats per fer preguntes, debatre i aprendre els uns dels altres. Són docents que creen espais de trobada i de generació de noves idees.

La tercera pràctica descrita es refereix al fet de “provocar els pensaments i les emocions”, és a dir, estimular i motivar l’alumnat perquè, amb els recursos i l’acompanyament necessari, continuï aprenent i avançant en el seu desenvolupament. Són professors que plantegen reptes als nens i les nenes, i que els fan sortir dels paràmetres establerts per anar més enllà del que ja saben.

La darrera metodologia identificada concerneix la “tolerància a l’ambigüitat i als errors”. Els professors que en fan ús consideren que les equivocacions, en comptes de ser quelcom a penalitzar, formen part del procés d’aprenentatge; també qüestionen les veritats absolutes i consideren que no sempre existeixen respostes correctes. Això permet a l’infant experimentar, provar i descobrir.

Els resultats obtinguts en aquest treball proporcionen un major coneixement sobre aquelles pràctiques pedagògiques que aposten pel desenvolupament de les potencialitats de cada alumne, tot tenint en compte les seves capacitats expressives i d’autogestió del mateix aprenentatge. En aquest context, la creativitat, la innovació i el treball en equip esdevenen valors en alça, ja que permeten canviar la mirada i obrir nous camins, oferint la possibilitat de pensar en allò que no tan sols és real sinó també possible.

Article de referènciaRoppola, T. i Whitington, W. (2014). “Pedagogies that engage five to eight year old children’s imagination and creativity at school”. Journal of Educational Enquiry, 13(1), 67-81.