Trivium

Trivium

Educació emocional i social en alumnes amb altes capacitats

Per: Marta Reinoso

Els nens/es i joves amb altes capacitats presenten una estructura cognitiva altament competent i mostren una elevada capacitat de raonament lògic, creativitat i enginy, així com una bona capacitat d’atenció, percepció i memòria i facilitat per a l’aprenentatge. A la vegada, són infants que acostumen a ser perfeccionistes i autoexigents, sensibles i amb tendència a l’aïllament. Presenten una clara asincronia entre el desenvolupament intel·lectual i el desenvolupament emocional i social, fet que pot generar un malestar acusat o dificultats de relació.

Per intentar aportar una mica de llum sobre aquesta qüestió, l’equip d’investigació liderat per Gómez-Pérez, de la Universitat de Granada, ha avaluat els efectes d’un programa d’entrenament en habilitats interpersonals en aquesta població. En l’estudi van participar 40 menors superdotats (25 nens i 15 nenes) pertanyents a diverses associacions de famílies de superdotats i talentosos d’Andalusia, i amb edats compreses entre els 7 i els 13 anys. El seu nivell d’intel·ligència, mesurat amb l’escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (WISC-IV), oscil·lava entre els 127 i els 154 punts de quocient intel·lectual (QI). Es van crear dos grups: un grup de tractament integrat per 19 subjectes (12 nens i 7 nenes) i un grup control de 21 subjectes (13 nens i 8 nenes). Els menors amb un trastorn o problema clínic associat van ser exclosos de l’estudi.

El programa constava de deu sessions en les quals es tractaven els següents objectius: entrenament en habilitats de comunicació, identificació de situacions interpersonals problemàtiques, percepció de sentiments propis i aliens, generació de solucions i alternatives, avaluació de conseqüències, planificació i decisió, detecció d’obstacles i habilitat per respondre al fracàs. Es van emprar mesures d’autoinforme i heteroinforme (pares), abans i després del tractament, per avaluar el potencial d’aprenentatge, les habilitats socials, les habilitats de solució de problemes interpersonals i la conducta adaptativa.

Els resultats obtinguts mostren l’existència de diferències significatives en les mesures del grup de tractament després de l’aplicació del programa, especialment pel que respecta a les habilitats de resolució de problemes. També es detecten diferències significatives entre el grup experimental i el grup control en les mesures posttractament a favor del primer. D’altra banda, i contràriament al que s’esperava, no s’aprecien diferències significatives en les puntuacions (ni inicials, ni finals) en funció del sexe. Aquest resultat es contradiu amb altres estudis que mostren que les nenes/dones tenen més habilitats socials que els nens/homes.

En conclusió, la recerca presentada demostra que les habilitats interpersonals dels infants superdotats són educables i es poden desenvolupar. D’això es desprèn la importància d’implementar programes d’entrenament en habilitats socials i gestió de conflictes per a aquest col·lectiu. Alguns treballs indiquen que durant l’adolescència augmenten els problemes interpersonals, emocionals i d’adaptació, així com els sentiments de diferència que apareixen durant la infància. Per això, resulta recomanable que aquests programes es facin extensius a altres franges d’edat, especialment entre els joves, i incorporin mesures de seguiment que afavoreixin la generalització dels resultats a través del temps i dels diferents contextos.

Article de referència

Gómez-Pérez, M., Mata-Sierra, S., García-Martín, M., Calero-García, M., Molinero-Caparrós, C. i Bonete-Román, S. (2014). “Valoración de un programa de habilidades interpersonales en niños superdotados”. Revista Latinoamericana de Psicología, 14(1), 59-69.