Trivium

Trivium

Carreguem-nos de paciència

Per: Anna Bayo

Diuen que la paciència és una virtut, una actitud per mantenir els nervis a ratlla mentre esperem o suportem una situació poc agradable. Sovint està vinculada al fet de complir objectius i ens ajuda en les nostres relacions, les personals, les familiars i també les laborals.

És cert també allò que diuen: sempre tendim a “esgotar” la paciència amb aquells amb qui tenim una relació més estreta, de més confiança. L’estrès, el dia a dia, els nervis de la feina, les logístiques complicades, etc., ens poden portar a arribar a casa alterats i cansats, i així és molt més fàcil explotar amb la família, i més concretament amb els fills.

Segurament els nens tenen un dia molt diferent del nostre, els passen coses a l’escola o reclamen el nostre temps i dedicació. Hi ha mil detalls que poden portar els adults a perdre els nervis amb els fills.

Com totes les aptituds, la paciència es pot desenvolupar i entrenar per tal de tenir-la més controlada en situacions de crispació. Us deixem unes quantes reflexions que us poden ajudar a carregar-vos de paciència:

Primer de tot, hem de tenir clar que no tot es pot controlar; al llarg del dia ens podem sentir frustrats per situacions que no depenen de nosaltres. Així doncs, no val la pena malgastar energia a “enfadar-nos” i a “desenfadar-nos” per coses que estan fora del nostre abast.

-Tots tenim el nostre temps i el nostre ritme. Segurament, els nens entenen i processen les coses amb un ritme diferent del dels adults. A més a més, cal tenir present que no fan les coses, o no les finalitzen, de la mateixa manera que ho faries tu (probablement no paren la taula igual, potser no deixen tan ben fet el llit o triguen més estona a dutxar-se o a vestir-se). És important ser constant en les nostres demandes i apreciar el seu esforç.

Vés més a poc a poc: no t’exigeixis a tu ni als altres moltes coses en poc temps. És millor lluitar per un objectiu en fites curtes; així, si cal, es pot redirigir.

Cal respectar els temps de descans, el dels adults i el dels infants. Sovint, el pessimisme i la falta de paciència estan relacionats amb la fatiga o la manca de son. Seria bo marcar unes hores de tranquil·litat, d’anar a dormir i descansar.

Hem de tenir en compte que els nens fan coses de nens: volen cridar l’atenció, no raonen igual que els adults i sol·liciten i demanen temps amb els pares. El fet de ser conscients que tenen necessitats diferents de les nostres (potser jo necessito descansar però el meu fill necessita temps per jugar amb mi) ens pot ajudar a canviar la perspectiva de la situació.

També podem utilitzar el sentit de l’humor. Prendre’s els problemes quotidians amb humor pot fer que siguem més optimistes i positius. De ben segur que no tot el que ens passa és una catàstrofe i es pot solucionar. Utilitzar bromes fa que traiem pes i importància a situacions que en un altre moment podrien ser més crítiques o susceptibles de generar petites crisis. Segur que si comparteixes els problemes amb amics o companys de feina trobareu similituds que us faran somriure i us ajudaran a relativitzar.

Tot i que sembla una tasca complicada i quasi impossible proposar-se no perdre la calma, pensar en aquests detalls pot ajudar-nos a salvar més d’una situació familiar caòtica. A camí llarg, passos curts.