ReinosoMarta Reinoso / Institut Trivium
Un, dos, tres, quatre... Comptar és una de les accions matemàtiques que fem més sovint. Des de petits/es aprenem a recitar la sèrie numèrica i a aprendre la noció de quantitat. Els esquemes bàsics de comptatge s’ensenyen i es treballen tant a l’escola com a casa. Un altre dels conceptes clau que ens permeten organitzar matemàticament la realitat el conformen els quantificadors bàsics (p. ex.: tot, res, cap, poc, etc.), els quals expressen quanties d’una forma imprecisa o aproximada. Tanmateix, encara sabem molt poc sobre el patró d’aprenentatge d’aquestes construccions gramaticals, les capacitats perceptivocognitives subjacents i les pràctiques socials i culturals implicades.
Segons els resultats d’un recent estudi europeu de gran abast, existeixen patrons d’adquisició similars en les diferents llengües. El treball, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, ha estat dirigit per un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), i hi han col·laborat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat del País Basc. Per portar a terme la recerca es comptà amb la participació de 768 infants (52% nenes) de 5 anys pertanyents a 31 comunitats lingüístiques diferents, incloent-hi el català, el basc i el castellà. L’experiment consistia a presentar als nens/es una làmina amb dibuixos (p. ex.: una fruitera amb tres plàtans dins i dos fora) i una frase (“tots els plàtans són dins la fruitera”, “cap plàtan és dins la fruitera” o “la majoria de plàtans són dins la fruitera”). A continuació, els participants havien de jutjar si la descripció era vertadera o falsa, d’acord amb la presentació visual. La mateixa tasca es va fer amb un grup de control format per 536 persones adultes.
Les troballes mostren que la paraula “tots” s’aprèn abans que el terme “cap”, i “alguns” abans que “alguns... no”. Aquests resultats són concordants amb una sèrie de principis, que en aquest estudi han quedat demostrats en tots els idiomes. Quant al primer supòsit, referit a la “monotonia”, es considera que els nens i les nenes són més competents en la comprensió dels quantificadors incrementals (“tots” i “alguns”) que els decrementals (“cap” i “alguns... no”). La segona premissa fa referència a la “totalitat”; en aquest cas, es creu que els infants són més competents en l’adquisició d’aquelles construccions corresponents a extrems absoluts (“tot” i “cap”) que a aquelles que s’apliquen només a una part del conjunt (“alguns” i “alguns... no”). El tercer principi fa esment de la “complexitat”, i d’acord amb el mateix es considera que els/les nens/es aprenen abans aquells termes més amplis (“alguns”) que aquells més restrictius (“la majoria”), els quals exigeixen majors capacitats relacionades amb el raonament logicomatemàtic i l’establiment de relacions d’equivalència. Finalment, la darrera implicació concerneix la capacitat “informativa”: els infants són més estrictes en el compliment del deure a la veritat que a l’exhaustivitat, de manera que accepten en major mesura declaracions incompletes que falses.
Els resultats obtinguts tenen especial rellevància, ja que mostren que els nens i les nenes d’arreu del món aprenen els quantificadors en la mateixa seqüència, independentment de la llengua materna. Segons els autors de la investigació, aquest fet sembla evidenciar l’existència d’estructures lògiques innates (universals lingüístics). Tanmateix, tampoc hem d’obviar la influència de l’ambient. De fet, s’aprecien algunes petites diferències en funció de l’idioma. Així, per exemple, els resultats obtinguts en aquelles llengües que empren construccions basades en la doble negació (per exemple, en català, “no ha vingut ningú” o “res no m’espanta”) són una mica millors que en la resta. En aquest cas s’hipotetitza que aquesta duplicitat emfatitza la idea expressada i ajuda a fer prediccions sobre el contingut del text.
En el present estudi també s’han identificat lleugeres diferències entre nens i nenes, tot i que no s’ha aprofundit en aquesta qüestió. Atès que factors com el gènere, l’edat o el nivell sociocultural, entre d’altres, poden condicionar el rendiment en la tasca, és important que futurs treballs tinguin també en compte aquests aspectes.
Article de referència
Katsos, N., Cummins, C., Ezeizabarrena, M. J., Gavarró, A., Kraljević, J. K. i Hrizca, G. (2016). “Cross-linguistic patterns in the acquisition of quantifiers”. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 113(33), 9244-9249.
