La valentia es mesura en petits gestos.

Les persones més valentes que conec no són aquelles que aconsegueixen grans èxits, sinó aquelles que dia a dia aconsegueixen canviar el món amb petits gestos. Diàriament intento mantenir un delicat equilibri entre el meu rol de mare diversa i el meu costat més professional com a mestra. No és fàcil, les línies que divideixen banda i banda de la moneda que sóc sovint s'entrellacen i es fonen. Hi ha vegades en les que veig situacions injustes i respir i continuo, hi ha vegades en què no responc davant algunes actituds per no empitjorar la situació. Avui no ha estat així, avui he respost. En una formació amb més de trenta mestres, una de les mestres ha preguntat al formador quins eren els indicadors per saber si un alumne amb diversitat funcional havia de continuar escolaritzat a l'escola ordinària. I no se com però de cop i volta m'he trobat responent. "Tots els nens tenen dret a rebre una educació inclusiva, és un dret, no un favor. Per a mi la pregunta no és aquesta, la pregunta és com podem aconseguir donar la millor resposta educativa a tots els nostres alumnes, a les seves necessitats. El sistema educatiu culpabilitza els alumnes amb diversitat funcional, la diversitat no es tria. Els mestres necessiten formació, informació i actitud ja que sense aquests tres aspectes mai aconseguirem una escola inclusiva. " Són petits gestos però necessaris per canviar actituds i prejudicis, gestos que, diàriament, veig en moltes mares diverses. El grau de discapacitat dels nostres fills dependrà en gran part de les actituds que les persones que treballen amb ells mostrin, la confiança que posin en les seves capacitats i els recursos que s'utilitzin per minimitzar les seves dificultats. Avui m'he sentit valenta i trista a parts iguals, però segura que són aquests petits gestos els que aconseguiran canviar la realitat educativa dels nostres fills. Som gent petita, fent coses petites, intentant canviar una petita part del món.