Temps fora

Marina Monguillot

Ja han arribat els Reis Mags!

Aquest matí he estat en un concorregut centre comercial, he intentat comprar el més ràpid que he pogut i sortir el més aviat possible! Botigues plenes a vessar, algunes de rebaixes, altres no, altres a mitges, cues quilomètriques a les caixes, més cues per embolicar els regals, passadissos per on costava avançar, marees humanes, etc... I quan ja sortia, veig una llarga cua, però aquesta molt diferent, tot de carones il·lusionades amb la seva carta a la mà, m’he estat una estona contemplant els que anaven arribant on era el rei mag i el seu patge, increïble, mentre els adults anàvem per allà comprant estressats ells tan contents i emocionats, alguns mig tremolosos, altres morts de vergonya, altres saludant als seus pares mentre els feien fotos, però tots aliens a la realitat circumdant i convençuts que aquesta nit uns personatges màgics els ompliran la casa de regals. És bo que els fem creure en aquesta fantasia? Fins a quina edat? Que passa quan descobreixen la veritat?

Des del meu punt de vista és saludable potenciar aquesta il·lusió en els nens, si pensem en el seu desenvolupament, fins als 4 anys realitat i fantasia encara estan força barrejades, per tant els Reis Mags i tot el seu seguici de carrosses, camells i regals són una realitat innegable. A partir dels 5 anys poden dubtar sobre si els reis mags són reals, però el pensament abstracte encara no ha aparegut i per tant els solen considerar una cosa màgica, però no es plantegen tot el que hi ha darrera en termes lògics, jo recordo preguntes del tipus “Com tenen temps d’anar a totes les cases”? Com poden pujar els camells pel balcó?” i la meva mare em responia amb un “perquè són màgics” el qual em deixava totalment convençuda, em llevava al dia següent nerviosíssima i comprovava si els reis s’havien acabat el cava i els polvorons, així com si els camells s’havien begut l’aigua i menjat el pa que els havíem deixat al balcó, balcó d’un sisè pis i no gaire ampli, però jo convençuda que aquella nit els reis havien aparcat els camells al balcó i havien estat al menjador de casa meva.

A mida que es va desenvolupant el pensament abstracte poden començar a sorgir els dubtes i les preguntes compromeses, entre els 7 i els 9 anys la majoria de nens descobreixen com va la història, normalment senten el rumor a l’escola i ho pregunten als pares. Si entre els 10 o 11 encara no ho saben també ha arribat el moment de confessar-ho.

El millor és ser sincers, els podem explicar la importància de transmetre la tradició i explicar-los com nosaltres vam viure el mateix que ells i que arribat el moment els nostres pares també ens ho van explicar, també els podem fer responsables del que acaben de saber, serà un secret molt important que no poden explicar a altres nens ni als seus germanets menors, passen a ser còmplices i ajudaran a mantenir la il·lusió dels seus amics o familiars més petits i així fins a arribar adults... Tinguem l’edat que tinguem continua sent un dia màgic i emocionant, veure la cara dels nens i nenes mentre miren la cavalcada no té preu! Me’n vaig a veure-la jo també!

Recordeu anar a dormir aviat i que els reis us portin moltes coses bones!