Temps fora

Marina Monguillot

Estil Educatiu i Adolescència

L'adolescència és un període difícil, es produeixen gran quantitat de canvis a nivell biològic, psicològic i social. Les relacions socials cobren protagonisme, els joves se senten plenament identificats amb els seus iguals, els amics íntims són molt importants, volen ser acceptats pel grup, “passen” dels adults, pares, mestres i psicòlegs “no els entenem”, “només a ells els passen certes coses o són tan especials”, predomina la labilitat emocional i els canvis d'opinió, la seva identitat s'està formant i exploren diferents formes d'expressar-la, canvien de manera de fer, de parlar, de vestir, de pentinar-se... Els hem d'acompanyar en aquest trajecte, intentar respectar la seva personalitat i els canvis que aniran tenint lloc, alhora que els oferim suport, proximitat emocional i confiança. Traduït en termes d'estil educatiu, hem de ser cada vegada menys controladors i mantenir ben alts els nostres nivells d'afecte, tot i que haurem de canviar la manera d'expressar aquesta estimació.

Pel que fa al control, no podem perdre de vista que els estem preparant per a la vida adulta, volem que siguin adults coherents, responsables, treballadors, etc... Han d'aprendre a ser responsables i assumir les conseqüències de les seves accions, els hem de fer autònoms, han de saber resoldre els problemes per ells mateixos, per això poc a poc aquella ajuda constant i protecció que els oferíem de nens s'ha d'anar esvaint, amb això no vull dir que desaparegui, els pares continuen sent un pilar fonamental, però si cal deixar cada vegada més llibertat de moviment, cal que experimentin les coses per ells mateixos. Cal respectar el seu espai i la seva necessitat de més privacitat i renegociar les normes familiars, és bo que participin en les decisions de la família, això els farà sentir que comptem amb ells i alhora ens ajudarà a que no visquin les normes com una imposició si no com un acord entre pares i fills.

Es recomanable facilitar que coneguin coses noves, la seva autoimatge s'està construint i ells mateixos dubten de qui són i que els defineix, els seus interessos poden canviar ràpid i poden provar moltes activitats fins a trobar la que realment els agrada, paciència, és normal que ara vulgui fer bàsquet i als dos dies se'n cansi i vulgui fer voleibol, estan explorant constantment noves activitats socials, interessos acadèmics, expressions artístiques, esports...

És moment també de parlar dels seus somnis i aspiracions, animar-los a fer allò en que són bons, encoratjar-los i reforçar-los, poden tenir una actitud de “passo dels pares”, però els necessiten al seu costat més que mai i agrairan el suport. En aquest aspecte també hem d'intentar estar disponibles per quan ens vulguin explicar coses, facilitarem que s'obrin si no jutgem i respectem les seves opinions, una bona manera de millorar la comunicació és estar informats dels seus interessos, futbol, música, moda, programes de televisió, videojocs, etc..., podrem fer preguntes concretes i compartir converses serà més fàcil.

Pel que fa al caliu emocional o afecte, depèn de cadascú, però moltes vegades els petons i abraçades solen quedar en segon terme o es substitueixen per un cop de cap o un gest amb la mà, alguns no accepten bé les mostres d'afecte i menys en públic! no se us acudeixi abraçar-los ben fort o menjar se'ls a petons davant del seus amics! Canvia la forma de relacionar-se amb els pares, de vegades no volen fer activitats amb ells o no volen que els amics vegin que va amb els pares al cine, els fa vergonya o qualsevol altra cosa que ara veiem com una tonteria, però que quan érem adolescents era de “vital importància”. Però no us deixeu influir per aquesta aparença esquerpa o distant, com ja he dit més amunt, necessiten dels seus pares i molt, si aconseguiu trobar l'equilibri entre acceptar aquests canvis i mantenir una actitud d'obertura, disponibilitat, suport i comunicació podreu superar l'adolescència amb èxit!