Hola! Desprès de llegir i utilitzar en diverses ocasions com a material de consulta els blogs que hi ha en aquest espai, decideixo posar-hi el meu granet de sorra, espero que us agradi! M’agradaria dedicar les tres primeres entrades als que jo considero els puntals d’un creixement idoni, en primer lloc, és molt important que els pares coneguin les fases d’un desenvolupament sa, que toca i que no toca a cada edat, en segon lloc, és indispensable adaptar les nostres pautes educatives a cada etapa del desenvolupament i per últim, cal proporcionar als infants una bona educació emocional. Comencem doncs pel primer punt que ens ajudarà a saber què en podem esperar dels nostres fills segons la seva edat, abans de començar, aclarir que les edats són aproximades, només ens hem de preocupar si el nen no evoluciona en diverses àrees i si la diferència amb els seus companys d'edat és abismal, tret d'això hi ha nens que maduren més ràpid i nens que ho fan més lentament, sense que això suposi cap problema. Si comencem des del naixement, els nadons d'avui en dia ja estan molt espavilats...Al mes ja poden somriure en resposta a estímuls, de seguida reconeixen visualment a la mare, responen positivament quan es juga amb ells i emeten sorollets. Per a no allargar-nos massa saltaré directament als 2 anys, però si algú té interès en el període dels 0 als 24 mesos respondre encantada qualsevol qüestió. Infantesa Durant els primers anys d'infantesa el nen veu el món des del seu punt de vista i té dificultats per posar-se al lloc dels altres. A partir dels 3-4 anys es comença a desenvolupar la capacitat d’atribuir estats mentals a altres persones, es a dir “poder pensar que pensen els altres”, poc a poc es van descentrant de la seva perspectiva egocèntrica, però no serà fins als 7-8 anys que siguin capaços plenament de posar-se al lloc dels altres i considerar altres punts de vista. Conèixer aquest aspecte és fonamental per relacionar-nos amb els nens, com veurem en la propera entrada. 2 anys Aquí comença l'etapa de l'autonomia i s'estén fins als 3 anys, durant aquest període aprenen a anar al bany i a menjar sols, també apareix el joc simbòlic, la imitació i un interès creixent pel llenguatge. Als 2 anys s'angoixen fàcilment i no tenen paciència, mostren que estan enfadats plorant o donant cops, es frustren quan no els entenem, sempre volen sortir-se amb la seva, poden expressar la seva opinió dient "no" i entenen instruccions simples, però encara no podem raonar amb ells. Juguen al costat d'altres nens, però cadascú a lo seu, no comparteixen, és l'etapa de tot “és meu”. 3 anys És l'edat de les rebequeries i la seva tolerància a la frustració encara és molt baixa, tot i que ha millorat respecte als 2 anys. Poden aparèixer pors a objectes o activitats desconegudes. Mostren gran interès per les activitats familiars, idolatren als seus pares, busquen l'aprovació de l'adult, però posen a prova els límits constantment. Milloren en compartir les coses i establir torns per utilitzar-les. 4 anys Reconeixen l'autoritat del seus pares, però segueixen posant a prova els límits. Gaudeixen de les activitats en grup i se senten còmodes entre altres nens. Comencen a resoldre els problemes parlant i pregunten “per què” freqüentment. 5 anys Comencen a expressar els seus sentiments mitjançant paraules, se senten avergonyits fàcilment, encara no són capaços de riure's de si mateixos i se senten culpables quan es porten malament. Amb aquesta edat accepten millor les normes, cooperen en tasques de grup senzilles i els agrada complaure als adults. Creix l'interès en saber de tot i les preguntes augmenten. 6 anys La opinió dels demés cobra importància, són capaços d'avaluar-se a ells mateixos i als seus amics, són susceptibles a les crítiques i poden haver-hi canvis d'ànim imprevisibles. Es senten bastant culpables quan s'equivoquen i en ocasions els pot costar reconèixer els seus errors. Continua l'interès per tot el que passa al seu voltant, pregunten sense parar “cóm, què, quan, on i per què”. 7 anys Milloren en autocontrol i expressen sentiments negatius per mitja de paraules. Busquen l'aprovació del grup social i dels adults, es preocupen per al compliment de les regles i per fer-les complir als altres. Juguen amb nens i nenes, però hi ha un millor amic del mateix sexe. Continuen les preguntes, però sobre temes més concrets, com la vida, la mort i el cos humà. 8 anys Se senten avergonyits i es desanimen fàcilment. Es preocupen per trobar amics compatibles amb ells, els agrada pertànyer a grups, clubs esportius o associacions, comencen a demostrar lleialtat i són plenament conscients dels sentiments d'altres persones. 9 anys Es tornen més introspectius i egoistes, augmenta l'autocrítica, els consola saber que altres comparteixen els seus mateixos sentiments de preocupació. Comença a aparèixer la pressió del grup d'iguals, volen parlar, actuar i vestir-se com els seus amics, participen de grups informals del seu mateix sexe. Desenvolupen el seu propi criteri per definir allò que està bé o malament i allò que és just o injust. 10 anys Oscil·len entre ser un "nen depenent" i un "preadolescent independent". Comparteixen les seves intimitats amb millors amics. La relació amb el seu grup social és intensa i cedeixen més fàcilment a les pressions per no ser “diferents”. Pubertat i adolescència Als 11 anys entrem en la pubertat, poden començar els canvis físics i comencen els canvis emocionals dràstics i sobtats, sobretot en les nenes. Es continuen alternat els moments de maduresa e immaduresa, tenen tendència a ocultar els seus sentiments, són autocrítics i molt sensibles a les crítiques dels demés. Busquen l'ajuda dels seus pares, però quan se'ls hi ofereix es resisteixen. Comença la preocupació per aspectes com el prestigi i la popularitat. Entre els 12-14 anys té lloc la primera etapa de l'adolescència, aquesta és l'inici de la recerca de la pròpia identitat i de relacions afectives fora de la família, durant aquests i els anys que vindran, dels 15 als 20 aproximadament, tot i que avui en dia es parla de que l'adolescència pot durar fins als 25, molta paciència pares! Cal adaptar les estratègies educatives intentant aconseguir l'equilibri entre donar suport, posar límits i permetre als joves desenvolupar la seva pròpia personalitat. Properament us parlaré de com fer-ho, així com també de com adaptar-nos a la resta d'etapes del desenvolupament infantil.
4 min
