El passat cap de setmana he estat a Narón convidada pel grup BBTTA Diumenge 12:40 M’avisen des de casa que l’aeroport de Barcelona és tancat. L'Alicia de dos anys fa teta mentre la seva mare pren un most i a mi se’m posen els pèls de punta. 14:30 Dinem mentre l’Alicia dorm com una soca, després d’una ració de teta no hi ha res millor que una dormideta. 16:00 M’avisen que l’aeroport és obert. Al·leluia! Torno a casa, o això em penso. 18:20 Anem a fer de turistesa la torre d’Hèrcules. Primer fa teta l’Alicia, les dues per ser més exactes. El seu germà Iván de 4 anys juga feliç xerrant amb els altres visitants. De cop juga que juga, es despista i es fa un cop al cap amb la base de la torre. Plora, s’ha fet força mal. Immediatament la Bea el posa el pit, el primer pit sembla que està “sec”, l’Iván protesta, -no raja!- exclama. Canvi de pit. Al dret hi ha lleteta i ens ho fa saber ja més tranquil i més recuperat. La teta el calma i sembla que ja no li fa mal, quin cop! Una senyora d’uns 50 anys es mira la Bea amb cara de reprovació. Que es foti! Estic pensant que com obri la boca n'hi diré quatre de fresques. Però no, només es dedica a mirar de reüll i a posar mala cara. Anem a menjar un gelat per recuperant-nos de l’ensurt. 20:27 Arribem a l’aeroport de Corunya. Horror!! El meu vol està cancel·lat! Aquesta nit no torno a casa. Ni jo ni les més de 500 persones dels vols que aquesta nit anaven cap a Barcelona. Mentre jo reclamo, la Bea seu a terra, l’Alicia està cansada i li dóna teta. Les dues estan relaxades. A mi m’agafa la plorera! Demà tinc feina i ja veig que no arribo. Els demano que em deixin a l’aeroport però s'hi neguen en rotund. Tornem a casa seva. Una nit més em tenen d’ocupa. 23:40 Anem a dormir. M’acomiado dels nens i de la Bea. Han estat encantadors amb mi, mai els podré agrair prou l’estimació que m’han demostrat! Es fiquen els quatre al llit, l’Alicia demana teta, està cansada i vol dormir. Bona nit! Dilluns 6:00 El Fèlix, el marit de la Bea, em deixa a l’aeroport i per fi sembla que puc tornar a casa. Deixo Galícia enrera. 7:00 Avió cap a Madrid per fer escala cap a Barcelona. Tot som adults, no hi ha cap nen però no puc deixar de pensar que molts nens han d’estar tirats a l’aeroport amb els seus pares amb totes les incomoditats que això suposa... però si tenen teta segur que estan feliços. 8:50 L’aeroport de Madrid està saturat de gent! Aquí si que hi ha nens. Molts nens. Per sort, l’aeroport de Madrid és gran i hi ha farmàcia, per tant les criatures que prenguin llet artificial poden accedir-hi. Suposo que alguna de les moltes cafeteries els permetrà preparar el biberó. 11:00 Barcelona!!!!!!!!!!!!!!! Quina alegria! Estic a punt de petonejar el terra com el Papa! Bromes a part, el pit resulta un xollo en aquestes situacions inesperades, tant sigui per un cop o per haver de passar la nit, o els dies, a l'aeroport. La tranquil·litat de poder disposar d'un aliment calent en qualsevol moment, sense necessitat d'utensilis, d'aigua, d'electricitat... quina meravella. Els aeroports petits no acostumen a tenir farmàcia. Per tant, en situacions com la que el volcà d'Islàndia ens ha regalat o en altres més simples, el poder alimentar un nadó és una necessitat bàsica. Per cert, si heu de volar i porteu llet extreta si són 100 ml o menys la podeu embarcar. Si la quantitat és més gran l'única solució és facturar la llet en una nevera de platja amb una peça de gel. Aguanta vint-i-quatre hores sense problemes. Espero que la pròxima vegada que em toqui anar-los a veure la fúria dels volcans estigui sota control!
3 min
