- Entrada dedicada a una mare valenta que m'ha deixat amb la boca oberta. -
Sempre diem que totes les dones poden alletar, que allò que sentim tot sovint de: " Jo no tenia llet" no és més que un mite i una mala interpretació del funcionament de la lactància materna. I en moltes ocasions és cert, la falta de llet pot ser una percepció errònia de la mare que la porta a deixar l'alletament, però a vegadesl'hipogalàctia( la falta de llet) és del tot real.
L'hipogalàctiaes pot produir per diverses causes, anem avui a parlar d'una de les causes relacionades amb les mares.En successives entrades aniré parlant de totes les causes realsd'hipogalàctiaperòavui em vull centrar en d'hipoplàsia mamaria.
En arribar a la pubertat el pit comença a créixer i es desenvolupaparal·lelament als altres canvis propis d'aquesta etapa de la vida. El desenvolupament ocorre per efecte de les hormones: estrògens, progesterona... En aquesta etapa es comença a formar l'interior de la mama, els teixits que posteriorment s'encarregaran de produir llet. I també es comença a acumular greix al pit que amb el temps li conferirà la seva forma característica.
En el cas de l'hipoplàsia el pit té un creixement imperfecte que dóna lloc a unes mames de grandària menor i amb escàs teixit mamrari al seu interior. Les causes de la hipoplàsia mamària poden ser:
•Que es produeixi un desenvolupament imperfecte del teixit mamari, durant l'etapa embrionària. •Que la mama rebi un estímul hormonal insuficient o que el teixit del pit respongui inadequadament a un estímul hormonal normal.
No es tracta de tenir el pit petit, que ja sabem que no és causa d'hipogalàctia. El pit amb falta de teixit mamari té un aspecte característic:
• Són pitsmolt separats entre ells • L'arèolai el mugró poden aparèixer més engrossits que la resta del pit • El pit té una forma tubular sembla un con o un tub. • També poden presenta-se diferenciesmolt significatives de volum entre un pit i un altre.
No hi ha res més fàcil que veure les imatges per entendre que no és qüestió de tenir el pit petit. Són pits molt característics que no es poden confondre amb un pit de mida petita que el que li falta és greix però no teixit mamari.
Un altre indicatiu és que durant la gestació la dona no nota el típic creixement del pit que s'acaba de desenvolupar i que preparar la glàndula per la lactància, i en el post part el pit tampoc varia massa i tampoc es nota la característica sensació de plenitud i de pes.
Hi ha noies que molt abans de ser mares es senten acomplexades pel seu pit i es sotmeten a operacions estètiques d'augment. Els metges els asseguren que l'operació no afectarà la seva capacita per alletar, però no els expliquen que les dificultats en el cas de voler alletar es poden produir pel poc desenvolupament del seu pit. Per aquesta raó a vegades el pit sembla visualment correcte i fins que no es pregunta directament per aquest tema la dona pot no donar-hi importància.
Una dona que pensi que pot tenir el pithipoplàsici que vulgui intentar alletar li cal saber que:
- S'hauria de possar en contacte durant la gestació amb una llevadora formada, una assessora amb experiència, unaIBCLCo amb unadoulaamb formació específica en lactància.
- Seria positiu que es familiaritzés amb els mètodes desuplementaciói que en tingui preparatsun parella casa.
- Li caldrà realitzar un seguiment intens (sola o amb ajuda:IBCLC,doules, assessores) del guany de pes de la criatura ens els primers dies després del part.
- Davant de qualsevol pèrdua superior al10% hauria d' iniciar lasuplementacióamb lletmaterna, si se'n pot treure, o lletartificial i consultar immediatament el seu cas.
Aconseguir una lactància materna exclusiva en aquestes circumstàncies acostuma a ser complicat. Com que hi ha poc teixit glandular la dona produeix llet però és clarament insuficient per poder aconseguir una lactància materna exclusiva. El que no vol dir que no pugui aconseguir una lactància mixta que pot ser igualment vàlida per mares i criatures.
Ja veieu que de vegades la falta de llet no és cap mite.
