Criatures 26/04/2010

A vegades les segones parts són bones (molt bones)

3 min

Quan la Candela va néixer jo no era amiga de la seva mare, només una coneguda. Ara puc dir que tinc una amiga fantàstica. Aquí us deixo el seu relat de les seves extraordinàries lactàncies. Voler és poder! El dos d'abril del 2007 va néixer la Candela. Després de seixanta-sis hores amb la bossa trencada, després d'intentar un part a casa, que va acabara l'hospital i sentint-me molt mal tractada per part del personal. De 38 setmanes, amb un pes de 3.780kg i 51cm. Eren la una i cinc de la matinada. La nit prèvia a l'alta hospitalària s'adonen que té un buf al cor. El cardiòleg vaconfirmar que erauna cardiopatia greu que calia operar a vida o mort. Si hagués nascut a casa hauria mort a la setmana, si ens arriba a donar l'alta sense revisar-la hauria mort a la setmana igualment. Es cansava, jo li oferia el pit constantment. Fins i tot estant amb tubs de respiració i sonda li oferia el pit a l'hospital, no va arribar a mamar mai. Amb vint-i-dos dies de vida l’operen per primera vegada, el seu cor no podia esperar més. Només amb la medicació i l'ajuda del respirador no era suficient. Amb mes i mig la tornen a operar, amb vuit mesos de noui amb tretze mesos una altra operació... Es va criar a biberons, només va prendre la meva llet en biberó fins als tresmesos, la poca lletque em sortia amb el tirallets a la sala de lactància de l'hospital. Quan ella tenia vint-i-un mesos neix el seu germà Úrbez. En un hospital diferent on sí van respectar el nostre part i la nostra estada. Això va ser el catorze de gener del 2009 a les quatre de la matinada. Va pesar 3'840 kg i no sabem el que va mesurar per què no li van fer res més, encara no havien tallat el cordó i ell ja estava mamant del meu pit. El seu part va guarir ferides del part de laCandela, aquest era el primer pas. I també la seva lactància va guarir les ferides d'una no lactància anterior. Ell va néixer per curar-me. Dies després, ja a casa, la lactància va començar a ser dolorosa i desesperant. Plors i més plors meus. Una tarda la meva parella em va clamar que havia de deixar la lactància, no suportava veure'm patir d'aquella manera. Tenia una infecció força important, possiblement causada pel tel lingual del meu fill. A més a més sentia una altra mena de dolor diferent. Vam descobrir que tenia fils quirúrgics al pit per una reducció mamària que m'havia fet deu anys endarrere. Vaig haver d'anar a un cirurgià a extreure aquests fils, fils que es suposava s'havien d'haver reabsorbit sols, però no va ser així. Fins que vam saber tot això només havien passat poc més detres mesos de lactància, això sí a base d'antiinflamatoris i analgèsics pel dolor, anàlisi de llet materna, clivelles doloroses... però jo era persistent en la lactància. No em podia rendir per uns quants pals a les rodes! Als 4 mesos vaig començar a gaudir de la lactància, per fi!! Tot estava solucionat! La Candela sempre era al meu costat quan el seu germà mamava, i jo li oferia sempre el pit,però ella em deia que no i s'apartava.I com qui no vol la cosava arribar l'estiu. Al mes d'agost, una nit, em va demanar pit quan el germà ja s'havia dormit. Ella teniavint-i-vuit mesos, mai havia mamat... es va enganxar al meu piti va començar a mamar !!!! Jo plorava com una bleda d'emoció per fi, després de tants mesos, la meva filla estava mamant del meu pit. Va mamar cinc o sis vegades al dia de l'agost fins al gener. Després va anar reduint la demanda i ara em demana alguna vegada a la setmana. Però per a miaquests sis mesos de lactància han restablert aquell equilibri trencat interiorment. Li he donat pit als meus dos fills, amb la Candelahemtrencat les normes científiques conegudes* i al petit amb quinze mesos ni se m'acut treure-li el pit per ara! I aviat començaran aventures noves ja que estem embarassats de nou! Arriba la tercera criatura! De fet espero feliç l'arribada d'un altre tàndem*, perquè hegaudit d'un tàndem sorpresa, un tàndem meravellós. Qui sap, potser amb el segon germà la Candela torni a reenganxar-se en el meu pit. D'una cosa estic segura, els meus pits tenen accés lliure per tota criatura que arribi! *tàndem/ Així s'anomena la lactància de dos fills amb edats diferents. *Les criatures perden el reflex de succió involuntari cap als 3 mesos. El reflex de succió es torna, a partir d'aquesta edat, voluntari. Si el nen no el practica el perd definitivament.

stats