Som la llet

Alba Padró i Arocas

Els tres pilars de l'assessora: formació

Fa dies que vull escriure aquesta entrada. Potser a les que sou només mares no us interessa massa però com que sé que hi ha forces assessores i futures assessores que llegeixen el bloc, aprofito l’últim dia de l’any, a veure si fem bons propòsits.

Quan jo vaig començar vaig rebre formació de la mà d’una altre assessora. Com a mare assitia al grup setmanalment i anava aprenent allò que la assessora explicava a les altres mares. Era una mena de capacitació per transmissió d’informació d’una a l’altre. És cert que al cap de pocs mesos esva realitzar el primer curs de formació d’assessores on vaig poder ampliar coneixements i refermar els que ja tenia.

Immediatament després vaig obrir grup. Al meu grup i tenia una carpeta amb els apunts del curs. Aquella carpeta era el meu salvavides. Arribava una mica abans al grup i em repassava els dubtes més freqüents. Em refrescava la memòria cada setmana. Jo vaig començar amb una formació minsa i amb deficiències però per sort he anant entenent una cosa bàsica per ser assessora; la necessitat de formació continuada.

La lactància materna és una ciència i com a tal evoluciona. Coses que dèiem només fa tres anys ara en semblen ciència ficció! Coses que abans no podíem entendre ni solucionar ara tenen lògica i podem ajudar a solucionar-les. I això és només gràcies a la continuïtat en l’aprenentatge.

Moltes noies surten del curs d’assessores amb la idea que ja són assessores de lactància i que poden “actuar” d’assessora immediatament. Si bé això és cert a vegades, la formació de l’assessora és molt més complexa que realitzar un curs de formació de 48h

El que et fa assessorasón un conjunt de tres factors que s’han de mantenir en equilibri: la formació teòrica, la formació pràctica i les habilitats de comunicació. I l’equilibri és vital perquè sense un d’aquests aspectes l’assessora com a tal és deficient.

Si et falten coneixements no pots entendre què passa i resoldre la situació.

Si et falta pràcticaés possible que no sàpigues aplicar la teoria.

Si et manquen habilitats de comunicacióés possible que no sàpigues fer-te entendre, ni transmetre la informació com cal o fins i tot pots resultar desagradable i agressiva.

Centrem-nos avui en la teoria. Ja em dit que la teoria avançai que aquest món cibernètic en el que vivim permet la transmissió de coneixements, saber què fan a l’altre punta del món, saber què descobreixen, quines novetats hi ha... Estar atentes a tot això hauria de ser la nostra obligació. No podem ajudar sense entendre i modificar els nostres coneixements.

He rebut queixes de mares que no podien entendre per quina raó l'assessora del seu grup de lactància no les havia sabut ajudar. I això costa d’entendre i d’explicar. Per què no som totes iguals? Té tant misteri això de la lactància?

Si ens volem anomenar assessores hem de ser honestes i modestes i això vol dir ser humils i saber derivar, saber que tenim, límits i saber fins on podem arribar. Totes tenim límits i limitacions però les ganes d'aprendre no poden tenir límit.Entenc que hi ha assessores que potser no tenen ni temps ni ganes de rebre aquesta formació continua i que es senten més còmodes en el vessant comunicatiu i de recolzament empàtic de les mare.

Avançar en els coneixements és el que ens permet ser menys empíriques; la lactància és ciència! És cert que hi ha sentiments i situacions emocionals molt potents associades, que també hem de tenir present, però en la majoria dels casos les mares acudeixen a nosaltres buscant en primer lloc solucions i en segon suport emocional, però la resolució del conflicte o el coneixement del conflicte(a vegades pot no tenir solució) és bàsica per poder oferir el suport emocional i la contenció que la mare pot necessitar.

Donar copets a l'esquena i reafirmar-se en la mala sort oplorar per la dura realitat no ajuda a solucionar els conflictes, ajuda a passar el dol però en molts casos si estem abocant al dol a les mares això ens indica que no hem sabut ajudaraaconseguir la resolució dels conflictes que ens plantejaven.

Per cert... BON ANY A TOTS I TOTES!!!!!!