Ser filla d'una assessora de lactància és el que té, mamen teta pels quatre costats.
Una, com assessora de lactància moderada, centrada i madura evita fer proselitisme de la lactància. El lema és: veure, escoltar i callar. Però és clar una té filles i elles no saben ni què vol dir "proselitisme" i saben veure i escoltar però callar ja són paraules majors. Les criatures són tot espontaneïtat i les meves en especial no saben tenir la boca tancada. La Maria que ja és una preadolescent comença (comença) a saber callar però cal recordar-li de tant en tant.
La Maria no fa tants anys en una classe de medi va deixar clara la seva opinió. Què volia dir que les criatures acabades de néixer han d'anar a la incubadora??? Indignada va fer un discurs a la soferta profe (un petó Diana)"Les criatures han d'estar amb la seva mare", deia indignada!
La vegada que més vergonya, en el tema teta, he passat a la vida va ser amb la Maria. Tenia una mica més de tres anys. Nosaltres vivim molt a prop del Parc de la Ciutadella i anàvem sovint a passar la tarda al sortir del cole. Ella encara mamava i mamava a tot arreu. A més la Maria era de les que tenia caràcter i sempre que volia teta era: ARA i AQUÍ. Per tant negar-li era pitjor perquè et muntava un pollastre dels bons i tothom et mirava mentre ella lluitava amb la meva roba per despullar-me i arribar a la SEVA teta.
Doncs una tarda com qualsevol altre tarda fèiem teta a la ludoteca del parc, ella jugava amb un nen una mica més petit que ella. Al nen li donaven cada tarda un vas d'inici amb un líquid dens, sospito que una farineta amb llet o similar. Doncs la Maria amorrada a la teta, amb la mà a l'altre mugró sintonitzant, es va separar de la teta i li va dir al nen: -Volz teta? Jo amb els ulls com plats, el pare i la mare de la criatura amb els ulls fora de les òrbites i la criatura convidada dubtant de què tenia que fer. Vaig intentar fer una explicació bàsica a nivell d'usuari de tres anys sobre la no necessitat de convidar a criatures alienes a alimentar-se de laMEVA teta. Per un moment va semblar que temaestava resolt. Es va enganxar per fer un últim xarrup. Però la Maria va seguir raonant. Va guardar la teta i va tornar a opinar en veu alta: -I per què la zeva mare no li dóna teta? No té tetez?
No!!!!!!!!!!!!!! Volia ser engolida per la terra, esborrada de la terra, eliminada d'aquest món, enviada a Júpiter a alletar aquella mocosa xerrameca! D'aquestes la Maria me'n va fer unes quantes, la generositat que mostrava per compartir la seva (meva) teta amb tota criatura d'edat similar a la seva era inversemblant.
Ara tot i que ha après a calla el que fa és dir-me les coses després i amb sorna!
-Ui!!! Mama, li ha donat un bibe, ho has vist? Per què els bebès han de prendre llet de la seva mare, no?
O després de veure la Norma alimentat amb un bibe al José les dues van exclamar: -Per què li dóna bibe???? Això si van tenir el detall de dir-ho al carrer quan ja tornàvem cap a casa. I l'Abril, amb 6 anys, ja és tema a part. I més si el tema són tetes i criatures. Tot i que ella té un bibe i més d'una vegada l'enxufa a les seves nines sap perfectament que les dones tenim pits per alletar i que cal fer-los servir.
Ella no ha volgut compartir mai les seves (meves) tetes amb cap altre criatura però ella sí que fa proselitisme de la teta quan es desmadra!
Un dia es va acostar a una noia que li donava biberó a una criatura de mesos. El nen estava inquiet i no en volia, es retorçava als seus braçosi no volia saber res de la tetina. Es va plantar al davant d'aquella noia i li va dir:
-I per què no li dones teta?
I ella es va quedar tan feliç, però jo de nou no sabia un amagar-me.
Isabeuquina és la pregunta que em fa tothom perprovocar-me? I si les teves filles de grans volen donar bibe què?
I jo responc que elles poden fer el que vulguin, que jo no em ficaré en les seves vides ni en les seves criances i que podran fer el que elles creguin que han de fer.... Però en realitat ho tinc molt clar, si no donen teta... Les desherbo!!! És broma!
La veritat es que espero que segueixin el que diu el refrany i que els testos s'assemblin a les olles.
