Som la llet

Alba Padró i Arocas

El tel curt de la llengua(III)

En dues entrades anteriors hem parlat dels tels linguals. Tinc la gossa malaltona i no tinc massa temps ni cervellper escriure coses noves. Espero que em perdoneu i tot i que potser ja és informació molt simple avui parlem de tels i de com diferenciar-los.

Tot i que hi ha diferencies individuals, podem dividir elstels en quatregrans blocs, que ens permeten diferenciar-los clarament. Els anteriors (1 i 2) són fàcils de reconèixer i normalment els sanitaris saben que tard o d'hora poden donar problemes a les criatures. Els tels posteriors ( 3 i 4) són els gran desconeguts perquè al mirar la llengua sembla"normal" i no se solen detectar tan fàcilment com els primers.

Així que som-hi:

TIPUS 1 (membranós anterior)

És el tipus de tel més conegut i evident. És el més fàcil d'identificar, ja que la llengua apareix amb una incisió central, sembla la llengua d'una serp, bífida, i sembla tenir forma de cor al estendre-la. El tel s'aprecia a simple vista com una membrana tibant sota la llengua que no permet l'elevació.

TIPUS 2 (membranós posterior)

És molt similar al tipus 1, amb la sola diferència que el tel no s'insereix a la punta de la llengua, sinó més cap a la base de la mateixa. Com que aquest tipus de tel no tiba de la punta de la llengua, aquesta no surt en forma de cor i no acostumen a aparèixer dividida. Aquest tipus de tel s'aprecia visualment quan la criatura aixeca la llengua per plorar per exemple.

TIPUS 3 o mixt (membranós submucós)

La llengua s'aprecia molt enganxada a terra de la boca i apareix el tel a la part central. Pot presentar un aspecte normal, però té una funcionalitat molt restringida. La part central de la llengua s'enfonsa durant l'extensió i la punta de la llengua s'eleva. Si ho mireu entendreu que es pot tallar el tel però la llengua seguirà enganxada al terra de la boca.

TIPUS 4 o submucós

És un dels més difícils de reconèixer, ja que el tel està ocult sota un ancoratge fibrós de la llengua. La llengua està completament enganxada a terra de la boca.

Del tels tipus 3 i 4 fa uns anys en dèiem llengües curtes. Els veiem però no els valoràvem com el 1 i el 2.

A les famílies que la seva criatura tenia un tel 3-4 i tenien dificultats amb la lactància els recomanàvem esperar, si podien.Sabíem perquè ho havíem pogut observar que "les llengües curtes" milloraven entre els dos mesos i mig, tres de la criatura. Sabíem i sabem que les estructures orals creixen el que fa la llengua més competent i si les dificultats eren lleus es podien vèncer amb temps i paciència.

L'altre complicació és que els tels submucosos requereixen una intervenció més complicada que els anteriors. Els anteriors es poden tallar amb unes simples tisores però pels submucosos cal cirurgia i un cirurgià pediàtric especialitzat i per desgràcia a Catalunya no contem ( que jo sàpiga amb cap professional que ho pugui fer). És cert però que a aquests tels se'ls pot fer un tall pal·liatiu, que potser no ho solucionarà tot però si pot ajudar una mica.

Els anteriors estallen en escassos trenta segons, en aquest enllaç ho podeu veure ( si sou molt sensibles potser millor no mirar), si la criatura es molt petita pràcticament el tallno sagna ja que la zona del tel no està irrigada. És més simple que posar unes arracades. Una vegada es talla la criatura pot mamar immediatament.

Em guardo per una pròxima entrada la meva teoria ( personali no contrastada científicament)de perquè hi ha tantes criatures amb tel si biologicament no tenen sentit ;-)

Bon cap de setmana a totes i tots!