Criatures 28/05/2012

Qui sou? Què feu?

4 min

-

Fa dotze anys, quan vaig dir a ma mare que l’endemà aniria a un grup de suport perquè m’ensenyessin a donar el pit a la nena, la primera cosa que em va dir va ser: “Nena, tu ves-hi però no firmis res!”

-

Vaig marxar cap al grup espantada i aspectant perquè no sabia qui eren aquelles dones i què podia trobar al grup. Semblava que em ficava en una secta perillosa!Ara amb la perspectiva dels anys, i de l’experiència, el comentari em fa riure. Però encara avui moltes mares s’acosten als grups de suport amb por, no tenen massa clar què fem i es complicat entendre que la nostra ajuda és gratuïta que no esperem res d’elles: ni diners, ni explicacions, ni tan sols que tornin o que ens diguin que fan... A Catalunya hi ha molts grups de suport i tots acostumen a funcionar amb les mateixes premisses:

http://www.grupslactancia.org/es/grupos/

http://www.lalligadelallet.org/ (Els grups de la Lliga de la Llet tenen una dinàmica diferent)

Doncs sí, els grups de suport a la lactància ajudem i recolzem a canvi de res. Bé, a canvi de la satisfacció personal de poder ajudar a altres dones a aconseguir allò que desitgen. Explicar què fem dins el grup és una manera de normalitzar el grups de suport, de donar-los visibilitat i d’aconseguir eliminar recels sobre la nostra feina.

En primer lloc us cal saber que els grups estan dirigits per assessores de lactància, i no, la majoria només són mares tot i que hi ha alguna professional de la salut com a assessora no són la majoria. Per ser assessora calen dues coses bàsiques, la primera és ser mare i haver alletat un temps determinat per tenir la màxima experiència en lactància i la segona és tenir formació específica com a assessora. Cada dos anys es realitza el curs de la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància, on s’imparteix un curs de 40 hores de formació específica de lactància que permet tenir una bona base teòrica per començar.

A partir d’aquí cada grup posa les seves normes per acabar la formació de les assessores: pràctica setmanal en un grup un mínim d’un any, lectures obligatòries, cursos específics.... Per tant al capdevant del grup trobareu com a mínim una assessora formada i que sap de què parla.

Quan arribeu al grup el primer que intentarem és acollir-vos, fer-vos seure i convidar-vos a compartir l’espai amb les altres mares. Normalment posem cadires formant un cercle de manera que totes les mares formin part del grup. També cal dir que els pares (àvies, germans grans del nounat... )són molt benvinguts al grup, només faltaria!

El que ens agrada fer, al començar, és una mena de roda de presentació on cada mare explica (si vol) com es diu, com es diu la seva criatura i quines dificultats té. Els grups funcionen amb el que s’anomena GAM ( grup d’Ajuda Mare a Mare) si aquests dubtes són habituals o dels que totes les mares hem patit: brots de creixement, dubtes sobre el ritme de demanda, son .... Animem a les mares veteranes, que ja han viscut la situació, que siguin elles les que parlin i responguin a la mare; això sí sempre supervisant què i com es diu i aclarint o ampliant, si cal, la informació.Si els dubtes són molt específics o cal una ajuda urgent o específica les assessores intenten fer un atenció individualitzada per garantir la màxima ajuda.

Tan si es tracta d’atenció dins al grup o individual el que sempre fem primer és escoltar a la mare, escoltar el que diu, entendre què ens demana i a la vegada , si està alletant, valorar el que veiem. Tenim l’ull entrenat i això ens permet ràpidament situar-nos i començar a treballar amb la mare.

Les assessores no donem conselles, la nostra tasca no és aquesta. Donar consells implica donar una únic camí com a opció vàlida i normalment hi ha diversos camins a seguir. D’aquesta manera el que fem és mostrar tot el ventall d’opcions que té la mare per superar la seva dificultat. Nosaltres només il·luminem una mica el camí i apartem la brossa, les mares i les criatures són les que fan el camí, ells decideixen sobre la seva lactància.

Com us deia l’atenció que rebreu als grups és gratuïta, els grups de suport sobrevivim de les subvencions (també patim les retallades) i de les quotes de sòcies, les mares que fa mesos que participen del grup i que volen col·laborar d’alguna manera es poden fer sòcies i pagar una modesta quota, que oscil·la entre 10 a 30 euros l’any, i que ajuda a fiançar el material que tenim de préstec al grup i que ens permet fer difusió de la nostra tasca.

Moltes vegades es titlla al als grups de suport d’extremistes i a les assessores de talibanes de la teta. Si mai cap mare ha tingut aquesta sensació després de visitar un grup de suport això vol dir que l’assessora amb la que ha parlat no ha fet bé la seva feina.

El respecte a les decisions de la mare, ens agradin o no, el que trií va per sobre les nostres opinions i valoracions personals. Als grups de suport els protagonistes sou vosaltres i ens tindreu al vostre costat sempre que us calgui, del principi fins que decidiu deixar la lactància.

-

Publicat a la revista Viure en FamíliaNúm.043 - Març, Abril 2012

stats