Som la llet

Alba Padró i Arocas

La senyoreta Elisabeth

Dilluns va morir Elisabeth Eidenbenz als 97 anys, creadora de la Maternitat d'Elna, àngel de la guarda de 597 criatures i de les seves mares.

Ja sabeu que els llibres de la biblio-TETA no tenen perquè parlar al cent per cent de lactància però la mort de la senyoreta Elisabeth, com l'anomenaven les mares que va ajudar no la podíem deixar passar.

L'any 1937 Elisabeth va arriba a Espanya per ajudar com a voluntària a les mares i les criatures que patien els estralls de la Guerra Civil. Els exiliats que no podien tornar a Espanya van acabar en camps francesos on malvivien en unes condicions precàries a les platges d'Argelers. Les dones en estat i les criatures eren les que més patienla situació dramàticaque es vivia en elscamps de refugiats:

"La sarna, els polls, la sorra fina (...) el fred, la tramuntana (...) Jo no volia que el meu fill vingués al món en aquelles condicions. Tenia por que no pogués sobreviure (...) Ens van avisar a primers de desembre que la Maternitat d'Eldna estava a punt (..) Vaig respira tranquil·la quan vaig saber que el meu fill estaria cuidat els primers mesos d'aquell hivern"

En els camps de refugiats l'index de mortalitat de les criatures era del 95% per aquestes mares i aquestes criatures poder néixer i viure a Elda era un somni fet realitat. La dieta als camps era tan escassa: llenties, bacallà salat i sense aigua potable que els causava greus trastorns intestinals i disenteria. Sense alimentació, sense higiene les mares vivien en una ratera sense cap mena d'esperança.

Elisabeth conscient d'aquesta situacióva aconseguir un palauet semi abandonat de tres pisos a les afores del poble d'Elna. Les dones en estat eren recollides dels camps i quan arribaven a la Maternitat si es sentien amb forcespodien ajudar en les tasques de la casa: a la cuina, rentant la roba, les dones que tenien experiència sanitària s'ocupaven de les dones més dèbils o malaltes... A la Maternitat també rebien formació bàsica de com tenir cura de les seves criatures, de com alimentar-les i rentar-les. Vivien a la Maternitatper unperíode de 8 setmanes, on no vivien entre luxes però si d'una manera digne tant elles com els seus fills això síseparades de les seves famílies i dels seus marits:

"I per fi va arribar el gran dia (...) va néixer un nen de 3,83 quilos. (...) Estava contenta, però vaig viure aquells moments de felicitats en la tristesa de la meva solitud. (...) A la tarda del setè dia es va obrir la porta de l'habitació i no vaig poder contenir el crit d'alegria! En Joan i el seu germà havien pogut venir en un camió que portava queviures per a la Maternitat (...) Ens van portar en Rubén, era l'hora de donar-li el pit. En Joan es va quedar mut i emocionat quan el va veure. Vanser uns instants molt intensos que no oblidarem mai (...) Al cap de deu minuts va venir Elisabeth per fer-los tornar. En Rubén encara no havia acabat de mamar."

L'any 2006 la historiadora Assumpta Montellà va recollir les experiències i els record de les dones que van parir a Elna i en va deixar constància al llibre "La Maternitat d'Elna".

Elisabeth va ser guardonada amb la Medalla dels Justos entre les Nacions(2002), atorgada per l'estat d'Israel, la Creu de l'Ordre de la Solidaritat Social (2006), el premi Creu de Sant Jordi (2006), de la Generalitat de Catalunya, i la Legió d'Honor (2007), del govern de França. Al món hi ha gran persones, Elisabeth Eidenbenz va ser una d'aquestes grans persones, una gran dona que va fer tot el que va poder i mésper ajudar als altres sense esperar res a canvi. Us recomano el llibre d'Assumpta Montellà perquèla trista realitat és que hi ha moltes situacions de conflicte en aquest món i ens calen moltes dones fortes com Elisabeth Eidenbenz per fer realitat aquella frase que diu: Qui salva una vida salva al món sencer.