Som la llet

Alba Padró i Arocas

La secta de la teta

La primera vegada que vaig anar a un grup de suport vaig anar-hi espantada i temorosa. D'això en fa 10 anys i tinc la sensació que les mares que ara m'arriben pensen el mateix que jo pensava en el seu moment. On em fico?? Qui són??? Quan em costarà???

Crec que mai he obligat, ni forçat, ni suggerit a cap dona perquè donés el pit. Aquí haurien de parlar les meves amigues i conegudes però crec que he estat sempre respectuosa amb les seves opcions d’alimentació i criança.

Molts, pensen que tots els que formem aquest "mundillo" de la teta, som unes fanàtiques, unes Talibans de la teta. Tenen la sensació que obliguem a donar el pit a totes les dones i que les anem reclutant pel carrer, que una vegada han caigut a les nostres xarxes no en sortiran mai, que estaran obligades a alletar a les seves criatures fins que tinguin dents. Vaja, una secta total.

Totes aquests comentaris sorgeixen del desconeixement profund de la nostra tasca, de perjudicis i mites que han anat creixent durant els anys i que a més d’un i d’una no els permeten veure la tasca que fem les assessores de lactància i els grups de suport.

Mai cap assessora persegueix a una mare, ni li diu què ha de fer o com ho ha de fer. Les conselleres o assessores de lactància no donem consells. Oferim opcions. Obrim ventalls de possibilitats, sempre tenint present el que la mare desitja, escoltant el que diu i el que calla. Acompanyant els seus plors i les seves alegries.

Donem el protagonisme a les mares, ens quedem en un segon pla i escoltem, acompanyem, recolzem, ajudem...a la mare a aconseguir allò que vol.

Les mares no estan obligades a res, ni a tornar al grup, ni a donar-nos explicacions, a justificar-se....a res, poden fer i decidir lliurament. Poden fer ús de manera gratuita del material específic de lactància: llibres, tirallets, relactadors...

Fins que no ets dintre del grup no t'adones de la realitat, no es pot valorar la feina que fem sense conèixer-nos, sense veure des de dintre tota la tasca social que fem. I una cosa que no té molt present tothom; és una feina de voluntariat possem les nostres hores al servei dels altres sense esperar res a canvi.

Nosaltres només som les pedres que hi ha al riu, les que et permeten travessar-lo sense mullar-te, les que et donen l’impuls per moure’t, endavant o enrere. Cap o on decideixin anar ens és igual.

Aquí teniu la web de la Federació Catalana de Grups de Suport a l'Alletament a Catalunya:

http://www.grupslactancia.org/