-
Fa dies que dono voltes a aquesta entrada, quan em diuen talibana de la teta em sobta i em fa pensar en què faig, com ho faig i com es pot entendre/veure això des de fora.
-
La meva amiga Ruth tot sovint em diu, en conya, que sóc una talibana de les tetes (hehe, ella ho diu així) però immediatament recondueix la seva afirmació per dir que tot i així sap que sóc respectuosa i ja no es fica més amb mi.
Noies, sé que hi ha talibanes de la lactància en aquest món, però em temo que les talibanes i talibans de la lactància tot sovint són els que menys en saben de lactància, són els/les que espermeten opinar sense que ningú els hagi demanat el seu parer.
És cert que hi ha una època com assessora, quan comences en aquest món, que tens ganes de salvar totes les lactàncies, d’aconseguir que totes les dones que et consulten alletin i que les seves lactàncies siguin llargues, com més millor. I potser és en aquest punt quan menys mesurada ets perquè quan la passió ho inflama tot, malauradament de la teva boca poden sortir paraules que no toquen.
Poc a poc i a base de patacades t’adones que no pots salvar totes les lactàncies, que hi ha molts elements que no depenen de tu i que tot sovint hi ha qui no vol ser salvat. Quan ja entres en aquesta fase, normalment, ja ets més moderada, la teva opinió ja no és llei itot sovint no dius el que penses, perquè has aprés a ser moderada.
Però la gent normal, la gent del carrer no és moderada, és grollera i sovint mal educada. I sovint són ells els que ofereixen gratuïtament opinions radicals. Opinions que fan mal perquè no són precisament moderades i acusen directament de fer-ho tot malament.
Així que inspirada en unes imatges que corren pel Facebook intentaré explicar-me:
Què pensen els altres que faig/sóc
Què faig
Entenc que per qui no formi part d’aquest món és complicat entendre tot això però no som cap secta , és cert que compartim interessos i passió però en cap cas anul·lant la capacitat de decisió de les dones! Ans el contrari atorgant-los el poder sobre el seu cos i les seves decisions!
Per cert “talibà” que ara és un terme que ens sona terrible perquè l’associem amb extremisme i terrorisme no té pas aquest sentit. Talibà vol dir: estudiant . I jo sí que sóc una estudiant de tot el que està relacionant amb la lactància iho dic amb la boca plena! Sóc una talibà de la lactància!
