Som la llet

Alba Padró i Arocas

Tot es pot comprar i tot es pot vendre?

-

Les dides semblaven quelcom llunyà i anacrònic. Sembla que en ple segle vint-i-u torem als orígens!

Aquest estiu aquesta notícia va saltar a la palestra: Una dona francesa s’oferia a la xarxa per fer de dida de parelles gaisque tinguessin fills per maternitat subrogada. El preu? 100 euros per deu preses.

Evidentment a l’estiu aquesta notícia vatenir ressò a pràcticament tots els diaris digitalsi evidentment la gent també va reaccionari parlar/criticar/opinar del tema.

Com sabeu fa un any vam viure una de les vivències més meravelloses de les nostres vides i vam poder aprendreen primera persona sobre aquest món que ens semblava llunyà i perillós de la donació altruista de llet i les dides. Aquí és quelcom estrany, insòlit.... Però la realitat en altres països és una altra.

Per preparar el congrés de FEDALMA he estat parlant amb una assessora de lactància, la Nina Withers, que m’explicava que la normativa sobre la venta de llet varia a cada estat dels EUA, però que la llet materna es ven. Trenta mil·lilitres valen uns 3 dòlars. Calculeu a quin preu surt el litre! Entreu a la web i flipeu amb les ofertesi com les mares venen la seva llet!

Hi ha aquesta web especialitzada però ella em deia que també hi ha ofertes a webs tipus Segundamano o Loquo on es pot comprar llet materna.

Realment si a nosaltres que estem ficades en aquest tema se’ns pot fer complicat, imagineu pel públic no avesat que al·lucina mandarines quan llegeix aquestes coses.

Hi ha qui pensa que noés lícit vendre llet materna, que en cas que algú ho demani la llet ha de ser donada de manera altruista, igual que no es comercia amb la sang. Peròel que és cert és que sí que es paga a les dones per fer donació dels seus òvuls, per exemple. En teoria és per les molèsties causades pel tractament necessari per poder obtenir òvuls, però no deixa de ser una gratificació. De la mateixa manera penso que una mare pot decidir lliurement vendre una substància excretada pel seu cos.

El fàstic i la por al contagi de la SIDA han marcat negativament els nostres sentiments sobre l’intercanvi / donació de llet. De fet jo havia parlat fa anys negativament d'iniciatives com eats on feed o Human Milk 4 Human Babies.... Jo mateixa deia en aquesta entrada del bloc que era com jugar a la ruleta russa peròla vida m’ha donat una lliçó im’ha fet replantejar el tema.

Els estudis conclouen que en una sola punxada amb sang contaminada pel virus de la sida s’infecten el 89% dels individus, mentre que per contagiar-se de la sida a través de la lletmaterna cal una exposició continuada a la mateixa, i els nens de mares seropositives que mamen de manera exclusiva durant 6 mesoses contagien només entre el 0,6-4%

És cert que hi ha altres virus potencialment perillosos pels nadons i que els hàbits tòxics de les mares poden serun problema... Però la realitat és que les mares són del tot conscients dels riscos de la donació i la recepció de llet i que aquesta consciènciafa que siguin responsables dels seus actes.

La professió de dida és una tasca a l'alça, en aquesta època en que tot es pot vendre i tot es pot comprar, aquells que no poden tenir llet materna per les seves criatures, labusquen.