Som la llet

Alba Padró i Arocas

La posició i la postura (I)

Durant les primeres setmanes de vida d’un nadó la postura i la posició del cos són essencials per aconseguir una lactància plaent i efectiva.

Quan les criatures es fan grans mamen com volen i la postura que adopten a l’hora de mamar deixa de ser important. Totes les que tenim criatures grans sabem que poden agafar-se al pit de qualsevol mare i que no fan mal. Però les primeres setmanes és bàsic aconseguir que la criatura col·loqui la boca d’una determinada manera i el seu cos estigui posicionat de manera correcta, només d’aquesta manera la lactància funcionarà per ambdós.

En primer lloc ens cal saber que les criatures saben mamar, ells saben com ho han de fer i si els deixem fer-ho ens podem estalviar molts problemes posteriors.

El que hem de vigilar és el següent:

-Postura de la boca del nen

-Posició del cos de la criatura

La boca del nen és una peça bàsica per aconseguir una lactànciad'èxit. Què ens cal? En primer lloc que la boca del nen estigui molt oberta, ha de fer una mena de gran badall. Per aconseguir aquesta obertura de boca, ens cal situar el mugró a l’alçada del nas de la criatura. D’aquesta manera tirarà el cap enrere i obrirà la boca. Ho podeu intentar vosaltres. Poseu-vos un dit al nas, no mogueu el dit i intenteu posar-lo a la boca. Ara poseu el dit just davant la boca. Quina diferència hi ha? Doncs que en el primer cas obrireu molt més la boca.

D’aquesta manera aconseguim un angle d’obertura d’uns 120 graus que ens permet que molta part de l’arèola i el mugró entrin a la boca de la criatura en direcció al paladar.

Totes les dones tenim pits diferents, per tant el nostre mugró està situat en posicions i angles diferents. De fet, cap dona té els mugrons a la mateixa alçada ni en la mateixa direcció. Des dels grups de suport a vegades hem abusat d’allò de “melic amb melic”: si el mugró mira cap a l’exterior la condició de melic amb melic resulta incòmoda. El nen agafa el pit i el que fa és tibar-lo, per tant pot causar molèsties a la mare. El nen va cap al pit, no el pit cap al nen.

El nas i el mentó dels nens ha de tocar el pit, ha d’estar completament enganxat al pit de la seva mare. Moltes mares pateixen perquè pensen que la criatura es pot ofegar si està tan enganxada al pit. Però la realitat és que els nenes respiren per les petites obertures nasalsque queden lliures:

Els llavis també són importants. Cal que estiguin evertits. De manera que actuen com una mena de ventosa que estabilitza el pit a la boca. Per cert, la foto no és del tot correcta, els llavis no estan everits.

També és molt important que el cos del bebè estigui alineat: l’orella, l’espatlla i el meluc han de formar una línea recta. D’aquesta manera evitem les torsions del cos i que el nen hagi de mamar panxa enlaire, amb el cap giratque li causa incomoditat i un mala transferència de llet, el que pot afectar el seu creixement.

Per tant es important mantenir aquesta alineació del cos de la criatura, sigui quina sigui la postura escollida per la mare: estirada al llit, en braços a cavallet... us en parlaré en una altra entrada.