Som la llet

Alba Padró i Arocas

La por no és excusa!

Tota la població acostumaha tenir problemes dentals i com és normal les mares lactants no som diferents.

Per norma, sempre hi ha honroses excepcions, els dentistes no acostumen a tenir niidea de lactància. Tampoc n'han de tenir, és clar, però podrien aplicar una mica la lògica o tenir un parell de nocions bàsiques, perquè com veureu és tan simple que un nen de quatre anys ho pot aprendre.

Primer de tot, si hi ha dubtes amb una medicació concreta es pot consultar la web de l'Hospital Maria Alta a Dénia. Normalment tots els medicaments utilitzats de manera genèrica són compatibles però és pot produir un dubte en concret i abans de prohibir o fer recomanacions que posen en perill la lactància. Perquè aconsellar no donar el pit en 24h després d'un tractament dental no sabem quines conseqüències pot tenir per una lactància, és més, no podem saber si aquest consell induirà un deslletament o el fi de la lactància per problemes derivats.

Com que els tractaments són comuns podem abordar-los en aquesta entradaun per un:

Radiografies dentals: De la mateixa manera que cap tipus de radiografia; abdominal, toràcica... està contraindicada, tampoc ho estan les radiografies dentals. Els Raig X no es queden dins del cos de la mare. I de cap manera podem contaminar la llet o fer-la perillosa.

Empastaments: Ja siguin d’amalgama, fets de mercuri, plata, coure i altres metalls o empastaments de resina no són tòxics per la mare. I si per la mare no representen un perill menys per la lactància.

Blanquejament dental: El mateix, es fa servir peròxid d’hidrogen i el peròxid de carbamida. L'American Dental Association (ADA), després d'un rigorós seguiment de diversos anys, assenyalava que no existeixen efectes perjudicials ni per les dents ni per a la salut derivats de fer-ne ús. Per tant no hi ha risc per la lactància.

Anestesia local: Com el seu nom indica és local no arriba a la sang de la mare, per tant està localitzada i no arriba a la llet. A més si fem servir el sentit comú i pensem una mica veurem que es fa servir més anestesia en una cesària que en una intervenció odontològica. I en una cesària la criatura es pot posar a mamar just després de néixer.

Una vegada acabats els tractaments es possible que calgui que la mare prengui medicació uns dies:

Antibiòtics: La majoria són compatibles. Una manera ràpida de saber si poden oferir problemes és preguntar al odontòleg si l’antibiòtic receptat és d’ús pediàtric. Siens diu que sí, via lliure. Si us diu que no, o no ho sap consulteu la web de Marina Alta.

Analgèsics: Són un conjunt de fàrmacs, de famílies químiques diferents que calmen o eliminen el dolor per diferents mecanismes. Els utilitzats habitualment són compatibles amb la lactància.

Antiinflamatoris: És aquell fàrmac que combat la inflamació. En tractaments dentals són habituals. Inclús els considerats més potents són compatibles amb la lactància i no han de suposar cap risc per la criatura. De nou recordem el post part, on a les mares acabades de parir i que tenen una lactància incipient se'ls subministren aquest fàrmacs sense problemes.

Per tant ja sabeu! No hi ha excusa per no anar al dentista. Podeu alletar i sotmetre-us a tractaments dentals sense cap mena de recança. La lactància no és excusa!