Som la llet

Alba Padró i Arocas

50% nutrició + 50% amor = lactància materna

Quina és la funció del pit? Alimentar? Només alimentar?

Les criatures van tenir durant molts segles pit i com a molt, alguna altra cosa per xumar i calmar la molèstia per la sortida de les dents. Per tal efecte feien servir: un tros de carn, un drap xop d'aigua amb sucre, brandy o llavors de rosella... ( sense comentaris)

Quan es va instaurar la cultura del biberó, el rigor científic a l’hora d’alimentar a les criatures es va imposar. Quan es va establir que els ritmes d’alimentació eren cada tres hores, es va haver de buscar un complement a la part nutricional. No era suficient donar el biberó cada tres hores perquè les criatures tenen necessitat de succionar, per calmar-se i sentir-se bé. Així que es va inventar el xumet. Una porció freda d’una mare. Cap al 1900 sorgeix el primer disseny d’un xumet molt semblant als que coneixem avui dia.

Hem anat recuperant la cultura de la lactància però ens hem emportat els extres afegits de la cultura del biberó. Encara ressona que les criatures han de mamar cada 3h, X minuts d’un pit i X de l’altre. I per suposat la necessitat de que cada nen tingui un xumet, o molts.

La ciència ens diu que les criatures aprenen a succionar dins l’úter. Entre les 15-18 setmanes de gestació comencen a succionar, moltes vegades el seu ditet. La succió és una necessitat. Dins l’úter regula el volum de líquid amniòtic i entrena a la criatura per quan tingui que alimentar-se amb el pit. Per tant la capacitat de succió és bàsica i innata, garanteix la supervivència del nounat.

Ens diuen que no podem adormir els nens al pit, que no els podem consolar al pit, que no podem calmar-los al pit. Vaja que el pit només és per menjar.

Però a veure què va ser abans el pit o el xumet???? Per què diem “ et fa servir el pit de xumet”? No serà “Fa servir el xumet de mare”???

I quina mare més trist és el xumet: és fred, no subministra ni una gota de res, no pots sentir els batecs del cor, no et fa abraçades, no et mira, no t’acarona... només calma les ganes de succionar.

Succionar el pit per calmar-se o adormir-se , el que anomenem succió no nutritiva i és tan lícita i vàlida com la succió nutritiva ( la de menjar) . Les dues són un complement. No podem entendre una sense l’altra ni pensar que una és més important que l’altra. Si és cert, el pit és alimentació però per sobre de tot és amor. Donar el pit és un acte d’amor, rebre el pit és un acte d’amor. El nen agafa el pit quan vol i és deixa anar quan vol. No es pot obligar a cap criatura a mamar. Tant plaent i necessari és menjar com calmar-se, tant important és una succió com l’altre.

De fet sabem que la succió no nutritiva, la mal dita de xumet, entrena i perfecciona la succió nutritiva, per garantir una capacitat d’alimentació precisa i perfecte.

Si alletes garanteixes que les necessitats de alimentació del teu nadó està cobertes i també les necessitats emocionals que li aporten benestar i tranquil·litat, el que dèiem 50% nutrició+ 50% amor = lactància materna.