Som la llet

Alba Padró i Arocas

"La nostra gran eina"

-

Ahir la Sandra Ollé em va preguntar si volia publicar al bloc un relat amb vídeo de regal. I tant que vull!!! Us deixo amb l'experiència de la Laura i l'Arnau. Gràcies a la Laura per compartir-ho amb tots nosaltres!

Alletant amb relactador from Alba Padró Arocas on Vimeo.

"Hola:

Aprofito per explicar la meva experiència fins ara que l'Arnau té 4 mesos. Espero poder ajudar a algú!

L'Arnau va néixer el divendres 15 de juny a les 42 setmanes. L'embaràs va ser tot molt bo, però el part molt i molt llarg i complicat. Sort que era al Sta Caterina on tot el personal és molt respectuós!

La lactància es va establir des del primer moment i semblava que tot anava bé; però a la revisió de la 1a setmana havia perdut 600 gr i em van fer donar-li biberons... en aquell moment el món se'm va enfonsar perquè jo volia seguir donant el pit, però no vaig rebre cap suport del personal mèdic. Cal dir, que m'havia llegit el llibre de'n Carlos González mentre estava embarassada però en aquell moment t'oblides de tot, em vaig ofuscar i no vaig ni pensar en que el llibre em podia donar solucions!

Vam començar donant-li sempre primer el pit i després el suplement amb biberó però em rebutjava el pit; sort que 4 dies després vaig anar amb una llevadora experta amb lactància i em va ajudar a enganxar-me'l bé al pit! Va ser una revelació, però tot i que em deia que amb pocs dies li podria treure el biberó no va ser així, el nen seguia demanant-ne més.

Em vaig comprar un tirallets (el Medela... Abans tenia una marca no t'hi fixis i no treia ni una gota!) per recomenació de la Sandrad'Agambari vam començar a fer-lo servir per augmentar la producció. Vam notar molta millora i vam reduir el nombre de biberons però no el vam arribar a treure. El que més costava era que l'Arnau no rebutges el pit: s'enganxava una mica i prou, volia biberó que era més fàcil. Vam provar totes les postures per enganxar-lo al pit, portar-lo a sobre tot el dia per crear més vincles (crec que això ho hagués fet igualment...), oferir-li el pit al més mínim senyal de gana...però preferia el biberó...A més, cada cop que anàvem al metge ens "renyaven" perquè estava baix de pes...i apa, la moral altra cop per terra...

La solució va ser el relactador: ha sigut la nostra gran eina!L'Arnau va entendre que el menjar sortia del pit i no ha tornat a rebutjar-lo i, a més, ens ajuda a estimular el pit per augmentar la producció. Cal dir que els biberons no els ha deixat, però això és perquè jo tinc una anèmia molt severa i amb la llevadora hem deduït que el meu cos no pot produir més. I tot i que ara estic més bé, ja serà molt difícil que "atrapi" la gana de l'Arnau.

Ara seguim amb els biberons, amb relactador i el pit i estem encantats perquè hem passat de menjar 6 biberons al dia a menjar-ne 3, la resta tot pit!

Hem fet un gran esforç i la moral ha anat per terra molts cops, però sort n'he tingut de que la meva parella ha sigut el meu gran suport: s'ha implicat al 100% i mai m'ha deixat defallir. I també de la Sandra, que via mail m'ha ajudat a trobar solucions!

Gràcies a ells ara gaudeixo de cada presa de pit amb un somriure als llavis.

Només espero que la tornada a la feina no m'impedeixi seguir donant-li el pit durant molt temps!"

-

Faig un petit apunt per explicar-vos que els relactadors poden ser casolans o comprats. En aquesta web noruega podeu veure com montar el relactador de Medela, com fer-ne un de casolà i com es fa servir.

ANTERIOR

Etiquetat

SEGÜENT

39ºC