-
En una entrada anteriorquè passa amb les mamoplàsties d'augment?
-
Poden alletar les dones que porten un augment de pit? És perillós? La silicona pot arribar a la llet? Moltes preguntes que cal respondre per decidir si es vol alletar o no...
En primer lloc anem a veure les diverses tècniques quirúrgiques per realitzar un aument de pit i per col·locar un implant, ja que aquest detall pot ser importat:
Via submamària: requereix una incisió d'uns 4 a 5 cm, localitzada en el solc submamari ( sota el pit). L'implant s'introdueix i es col·loca darrera la glàndula. Quan no hi ha teixit mamari suficient, la presència d'un implant resulta massa evident i segons els metges no resulta "natural" per aquesta raó es modifica el múscul pectoral superior, per crear una butxaca subpectoral, on s'ajusta la pròtesi. Aquest butxaca es crea quan no hi ha teixit suficient cobrir adequadament l'implant.
Actualment, la tendència és la col· locació subpectoral, és a dir, que l'implant queda cobert en part pel múscul pectoral major i en part per la pròpia glàndula mamària.
Via periareolar: Es pot realitzar la mateixa intervenció que per la via submamària, encara que en aquest cas cal posar l'implant a través de la glàndula mamària per assolir profunditat. O bé, fer una insició subcutània en la part inferior de la mama, per la qual s'introdueix la pròtesi fins al seu lloc d'ubicació.
Via axil·lar: Requereix una incisió horitzontal a l'aixella, i de vegades una altra en el solc submamari. La ubicació de l'implant en aquest cas serà sempre submuscular, darrera el pectoral.
De totes aquestes vies la que menys compromet la lactància és la via axil·lar, perquè no suposa la secció de conductes ni nervis mamaris. Recordeu que la sensibilitat a la zona de la arèola i el mugró és extrema i que qualsevol pertorbació en aquesta zona pot afectar la producció de llet perquè el cos no rep bé l'estimulació que li indica quan i quina quantitat de llet ha de fabricar. A més es tallen conductes i tot i que sabem que es recanalitzen el procés és llarg i a vegades fins les segones gestacions no comença a estar tot reparat.
Tot i així si això no vol dir que si porteu una augment per una de les altres vies no poguen intentar alletar, potser costarà o potser caldrà fer mixta per-ho si ho voleu inentar val la pena.
Conec a moltes dones amb una cirurgia d'augment que han alletat sense dificultats afegides degudes a la intervenció. Molts ginecòlegs desaconsellen a les seves pacients no lactar en el futur quan siguin mares. Els acostumen a dir que tenen més risc de patir una mastitis ja que la pressió de l'implant sobre la glàndula pot produir un mal drenatge de la mateixa, o que per culpa de la pressió de l'implant sobre la glàndula la pujada de llet pot ser espectacular i dolorosa... Les pròtesis per si mateixes no poden produir res de tot això, començar amb la lactància amb bon peu i informada és el que ens pot evitar patir totes aquestes situacions.
Per tant es pot alletar després d'haver-se fet un augment de pit, ara bé, la gran pregunta és per quina raó es va realitzar la mampolastia d'augment?
Saber com era el pit abans de l'augment és bàsic per poder detectar si existeix una hipoplàsia mamaria que pogués comprometre la lactància. És evident que un pit operat s'acostuma a veure "normal" i perfectament vàlid per alletar però habitualment les dones es fan les intervencions perquè el seu pit és execivament petit, pot desenvolupat o amb una configuració diferent que les acomplexa. I si el cas és que el pit abans de l'operació estava poc desenvolupat aquí sí que podem tenir problemes importants, en concret un: l'hipogalàctia.
Un pit operat pot ser un pit potencialment amb poca capacitat productora i per tant els inconvenients poden produir-se per aquesta raó anterior i no pels implants.
Poder fer una valoració exhaustiva del pit i a ser possible visualitzar i valorar fotografies anteriors a l'operació durant la gestació permet fer-se una idea de si realment existia una hipoplàsia o malformació prèvia o si l'augment ha estat purament per motius estètics en una glàndula que hauria estat perfectament funcional.
La silicona que es fa servir pels implants no arriba a la llet, és un mite que la pugui contaminar. I encara que per accident o per deteriorament s'escapés la silicona no s'aborbeix per via oral, per tant no hi ha risc per la criatura, si és un problema per la mare. I com a detall dir-vos que la llet artificial té més silici( material del que es fa la silicona) que la llet de mares amb implants. En el cas de las mares que portin implants defectusos ja vàrem parlar de la seva situació.
Com tot, si és el vostre cas busqueu algú que tingui una bona formació en lactància i que us pugui donar un cop de mà durant la gestació. Planificar i avançar-se als entrebancs sovint és la clau del èxit.
