Som la llet

Alba Padró i Arocas

La muntaya russa

Quan era petita al davant de casa meva muntaven dues vegades l’any, per la Festa Major de Manresa, un munt d’atraccions de fira. Llums, colors llampants, música sorollosa i repetitiva... Muntanya russa, crits, emoció, nervis..... No vaig voler pujar-hi mai!

Em fan tanta por que no m’he acostat mai al Parc del Tibidabo i menys a Port Aventura o a qualsevol lloc d’aquests que tingui un munt d’andròmines que et fan pujar el cor a la boca en un segon!

I perquè parlo d’atraccions de fira en un bloc de lactància? Doncs perquè la lactància té força semblança amb una atracció de fira. És podria dir que quan et planteges o manifestes que vols alletar estàs comprant el bitllet de Shabala! Si compres el bitllet comença el viatge! Quan comences el viatge de la maternitat i la lactància pugem a una muntanya russa plena d’emocions a vegades complicades de gestionar.

Als humans ens agrada, normalment, tenir-ho tot sota control, a la majoria els agraden les rutines perquè els fan sentir segurs i normalment podem controlar la nostra vida i podem preveure què farem o que deixarem de fer.

Però arriba la maternitat i la lactància i les previsions se’n van a n'orris! Perdem força el control de les nostres vides i ens angoixem per poder controlar la vida i creixement de les nostres criatures.

A les mares ens cal fer un acte de fe perquè hi ha molts temes de la lactància que no podem controlar i això ens resulta normalment aterridor. De la mateixa manera pugem a la muntanya russa i confiem en que és segura i que en sortirem intactes.

Les mares hem de fer un acte de fe en els nostres pits, hem de confiar en que seran capaços de fer la quantitat de llet que cal a la nostra criatura i en la composició perfecte per més inri!

I ens cal fer un acte de fe en les nostres criatures, deixar que siguin ells que ens marquin la demanda, que ells sàpiguen quina quantitat els cal i en quin moment els cal.

I aquests dos grans actes de fe només suposen la compra del bitllet! I pugem a la muntanya russa i tot va amunt i avall sense avis previ: de cop, de manera sorprenent i estressant, sense temps de reflexió ni d’anàlisis.... Quan puges no pots parar!

Com tot en aquesta vida hauríem d’estar preparades abans de pujar, hauríem de saber que la lactància, a part dels brots de creixement que podem esperar, és tot una aventura amb emocions diverses que se’ns escaparan de les mans perquè no hi ha explicacions per tot i cap assessora ni cap IBCLC, ni llevadora ni doula us podrà donar la resposta a tot!

Com a mares lactants no ens podem capficar a cercar i crear una normalitat, mai ho tindrem tot sota control, mai podrem dir allò de: ja sé com funciona.... Acceptar que les sorpreses son part del viatge ens hauria de permetre relaxar-nos, és clar que ens fotrem més d’una sorpresa desagradable però ja sabíem que ens arribaria, per tant estem més preparades per no angoixar-nos (massa) i el més important no deixar de gaudir de la muntanya russa.

I tot i que les atraccions de fira no em fan el pes puc entendre que per als que els agrada és un plaer, un emoció constant, un gaudir sense límits.... Per a mi això ha estat la lactància. Tot i els ensurts i sorpreses, el balanç general és de: Puc tornar a pujar????!!!

Si durant la lactància us capfiqueu en patir per tot i no gaudir del que teniu us perdeu el viatge. Sé que no és simple i no adequat dir “no pateixis”, de fet és una frase inútil però si que la nostra preparació i coneixement previ ens haurien de permetre una certa confiança en que la vagoneta no descarrilarà, que estarem segurs i que no ens passarà res durant el viatge.... I si tenim por sempre podem donar la mà al que ens acompanya (Assessores, IBCLC, ....) elles ja han fet el viatge abans.

Mentre sigueu dins la vagoneta a tot drap gaudiu del moment perquè una vegada a terra el viatge s’ha acabat i cal fer molta cua per poder repetir!