Som la llet

Alba Padró i Arocas

La motxilla que cada una porta a l'esquena

La lactància forma part de manera indissoluble de la sexualitat femenina, la motxilla que portem a l'esquena pot afectar la nostra sexualitat i per tant la nostra lactància.

L'abús sexual durant la infància, l’adolescència o en una etapa més adulta pot afectar molts aspectes de la vidad'una dona i també pot afectar de manera decisiva l’alletament. Les xifres ens parlen d’una incidència d’abusos sexuals en la infància d'entre el 7% al 36% .

Un 20% d’aquestes donesveurà afectada la seva lactància. Per a les dones que han estat abusades sexualment, el viatge cap a la maternitat pot ser ple d'emocions enfrontades. Cada dona té una reacció diferent i aquesta resposta depèn d'una àmplia gamma de circumstàncies:

• L'edat en què es va produir l'abús.

• La durada de l'abús.

• La naturalesa exacta dels abusos.

• Qui va cometre l'abús.

• Si va rebre o no ajuda després de l'abús.

• Quina va ser la resposta dels pares en el moment de l’abús.

• La personalitat preexistent o el temperamenten el momentde l'inici de l'abús.

Tot i la manca d'estudis rellevants, sí que hi ha una gran quantitat d'investigació sobre els efectes de l'abús sexual a llarg termini. Els efectes de l'abús sexual poden ser diversos, hi ha un ampli rang de possibles símptomes que poden afectar l'alletament en grau variable. Cal dir que les "supervivents" de l'abús sexual poden experimentar alguns o cap d'aquests símptomes. El que pot ser un assumpte o un problema important per a una mare pot no ser-ho per a una altra. Algunes "supervivents" no poden ni tan sols considerar l'alletament, mentre que altres poden trobaren la maternitat i la lactància una manera de guarir les ferides.

Les dones poden patir estrès post-traumàtic. Poden experimentar records sobtats del seu abús durant el treball de part o quan posen les seves criatures a mamar. Altres dones poden no experimentar els records sobtats, però sí poden patir un malestar indefinit quan estan alletant. Hi ha moments en què les mares que han patit d'abús sexual no saben el que és natural i què no. S’espanten perquè tenen una sensació de plaer durant la lactància, pensant que això no és normal i recordant els mals moments. També el tirallets pot ser una font de records desagradables i moltes “supervivents” intenten evitar-los.

També es poden percebre a elles mateixes com a éssers dèbils. Aquesta percepció pot influir en el seu estat emocional i en la seva capacitat per buscar ajuda. Quan aquestes mares troben dificultats durant la lactància materna poden arribar a pensar que no hi ha res que puguin fer i tiren la tovallola sense buscar suport.

La depressió és un símptoma especialment comú i aquestes “supervivents” tenen un risc de depressió quatre vegades major durant la seva vida. Això és preocupant perquè el postpart és un moment en el qual moltes dones són vulnerables a la depressió. Els trastorns de l'ànim poden tenir un efecte negatiu sobre la manera com les mares interactuen amb els seus nadons i tenir dificultats per saber interpretar les senyals de gana del nadó i relacionar-se amb ell.

Moltes no poden tolerar el contacte físic amb la criatura. Poden dir que el nadó està "mossegant" el mugró , tot i que no hi hagi evidència de tal cosa. Altres poden fer bromes o comentaris inapropiats sobre la lactància i de les necessitats del nadó ("com tots els homes"). Altres poden semblar avergonyides dels seus pits i no voler que les toqui cap assessora. Algunes àrees potencialment problemàtiques inclouen el contacte pell a pell, el joc que els nens més grans fan amb al pit(sintonitzar, crisis) i l'alletament nocturn.

Cal dir que, les mares que han estat abusades i alleten, solen ser molt afectuoses i tendres amb els seus fills. Les dones que han tingut la possibilitat de rebre ajuda són especialment conscients que volen donar als seus fills tot el que elles no van tenir. Però en dones que no han abordat totes les qüestions emocionals que envolten el seu abús sexual, posar la criatura al pit podria conjurar imatges negatives i percebre el nen/a com un agressors i la lactància com una agressió directa.

Si una dona ha patit abús sexual cal que intenti consultar un professional que la pugui ajudar (si no ho ha fet anteriorment) abans de ser mare. Les víctimes d'abús sexual sovint tenen una vinculació difícil amb altres adults a causa de la manca de confiança, però el llaç que es poden crear el teu propi fill és un assumpte completament diferent. L'embaràs, la maternitat i la lactància moltes vegades poden ser una cura instantània.

Sovint, les dones s'omplen d'un sentiment de satisfacció tan granque els permet separar abusos i lactància.