Entrada arrel del reportatge del diari El Mundo aquest cap de setmana. Potser no estareu d’acord amb mi però em cal dir què en penso.
He trigat uns dies a escriure sobre el tema. Amb els anys m’he adonat que les coses cal reflexionar-les i deixar-les refredar. M’he cremat masses vegades per ser irreflexiva.
No ho negaré, el primer que vaig sentir va ser indignació. Vaig rebre l’enllaç pel Facebook i vaig anar directe a llegir l’article. Quan m’enfado semblo un tap de cava, salto i m’encenc i entro en una ebullició interior però com al cava em calmoi al cap de poques hores ja no sé per que m’he enfadat. I una mica és el que m’ha passat amb l’article “La era de las madres vacas: amamantar sí o sí”. Primer em vaig encendre avui em rellisca.
El que em crida l’atenció de manera poderosa és la mala sort que tenim les mares amb els pediatres. Les que no volen alletar se les heuen amb pediatres totalitaris que les obliguen a donar de mamar sí o sí, i les titllen de ser unes mares paupèrrimes si insinuen que volen deixar-ho. I les mares que volem alletar o que em alletat anem a topar amb pediatres que ens acusen de talibanes, extremistes o insensates i ens convidenha deixar-ho d’una vegada per la nostra salut i la de les nostres criatures.
Ves quina mala sort!!
Els relats de les mares que exposen el seu testimoni em mereix tot el meu respecte, és la seva vivència i la seva experiència i com a tal les accepto. Sense comentaris. Tinc la sensació però que per mala sort han anat a confiar les seves lactàncies amb professionals que s’auto-anomenen “pro-lactància” però que ells mateixos s’han atorgat el títol sense tenir la més mínimaformació específica.
Les declaracions de la feminista Lida Falcón ja em toquen més la moral. Aquest feminisme que renega de les nostra realitat biològica i que creu que comprometen la nostra realització personal al ser mares i que per aquesta raó hauríem de renunciar a fer-nos càrrec de la criança de les nostres criatures, crec, queens fa un trist favor! Ajudem a les dones ha tenir més facilitats de conciliació familiar i laboral, tenir una baixa maternal de sis mesos,gaudir d'ajudes institucionals (de veritat) ia notenirque renunciar a la feina només per voler ser mare. Per això hauria de lluitar una feminista.
Em parteixo amb la llista de pros i contres. Gens tendenciós, extremadament rigorosos i on es pot veure com el periodista s’ha informat ampliamenti afons sobre la lactància materna( hehehehe).
Com sempre perpetuem els mites i els fem servir d’excusa. A veure quin dia s’assabenten que no donem pit pels seus beneficis! Donem pit per que ens dóna la gana, perquè ho gaudim, perquè és un plaer, perquè és màgic, perquè tenim dos pits per fer-ho! Els beneficis només són un extra.
I què fem? Cal protestar? Cóm?
S'han posat en funcionament moltes iniciatives per protestar i mostrar la indignació als directius d'aquest diari. Sincerament jo no faria res. Val la pena entrar al seu joc? Val la pena discutir amb una publicació on gran part de les informacions que ofereix són tendencioses o falses. Si vull llegir mentides agafo una novel·la de ciència ficció o directament comes tracta d'un gener que no m'agrada no compro El Mundo i llestos. S'han proposat "tetades" multitudinàries per mostrar el rebuig que ens ha causat aquest article. Però siguem llestes! Protestar fent soroll o exhibint-nos d'aquesta manera porta a reafirmar-los en les seves conviccions. Amb aquest xous ens posem a la seva alçada. Ells ens pinten de vaca, demostrem que som més intel·ligents que els ruminats i que podemprovar la nostra intel·ligència sense posar-nos en evidència, que per altre part és just el que volen que fem!
Inundar el seu correu de missives per informar-los, queixar-nos o simplement protestar? Voleu dir que es molestaran en informar-se o llegir-los? Si no ho han fet abans d'escriure l'article o faran ara?
Ells han demostrat que el periodisme de baixa estopa existeix, que es pot ser tan "cutre" com per pintar el cos d'una model de vaca per il·lustrar el reportatge. Mireu si són curts que es pensen que només les vaques i les dones alletem, el dia que parlaven dels mamífers a cole van fer campana.
Estem intentant normalitzar la lactància materna, el fet d'alletar, l'alletament prolongat.. Estem intentat no destacar, no tenir que demostrar que som diferents. Em sap greu, però JO opto pel silenci i la indiferència.
Com diu el refrany en castellà i que no he estat capaç de reproduir en català: "No hay mejor desprecio que no hacer aprecio"
Per cert jo seguiré ajudant a qui li calgui, només a les mares que vulguin alletar, no cal que pateixin.
Bon vent i barca nova. Per tant ara, callo.
