Es confirma que hem caigut a la seva trampa de quatre grapes.
De totes les coses que ens passen a la vida en podem treure una gran lliçó i aquesta vegada n' hauríem de sortir amb cum laude!! Tenia l'entrada d'avui feta quan de cop em van passar l'enllaç del nou reportatge del diari El Mundo d'ahir. Així que deixo les vaques ( era el tema que llegireu dimecres) i aprofito aquesta ocasió única d'entendre què ens perd.
El text d'ahir de El Mundo deixa ben clar que ells sabien que feien, sabien que el reportatge "Madre o vaca" era una provocació directa a les "talibanesde la teta", ens han buscat les pessigolles i no ens han fet riure precisament. Era una bomba de rellotgeria a la que nosaltres mateixes hem donat corda i nosaltres mateixes ens hem fet esclatar als morros!
Han creat un pla idea i ens han caçat com conillets innocents!
Les mares lactants estem plenes de passió, cor i poc raciocini i moltes vegades això ens perd, com és en aquest cas. Ells van argumentar, van exposar les seves opinions i nosaltres els hem donat la raó. Només cal que llegiu els nostrescomentaris fora de toque han publicat. És evident que han agafat els que tenen més mala llet però tenien on triar i remenar. Hem entrar al seu joc com un elefant gros i sorollós i així no ens podem defensar de res.
Jo mateixa fa uns anys podria haver subscrit molts dels comentaris exaltats que han publicat. Us vaig dir que al llegir el reportatge em vaig posar dels nervis però ens cal aprendre a anar juntes contra aquests atacs. Aprendre a deixar que les associacions de lactància ( FEDECATA, FEDALMA...) parlin per nosaltres que, malauradament,perdem el to i les formesamb certa facilitat. És cert que aquest dies he llegit articles i textos redactats amb saviesa, pulcritud i esperit crític. He llegit textos curulls de referències científiques i cites bibliogràfiques però això a elles els rellisca, els ha relliscat des de el minut zero. Perquè ells tenien el mateix accésque nosaltres a la informació veraç i contrastada i van optar per tergiverses certes dades i utilitzar mites i mentides per il·lustrar-nos.
Totes passem per diferents etapes. Al principi, quan comencem volem salvar el món, l'entusiasme és la nostra bandera. Amb el temps i els desenganys no tenim més remei que assumir que les cosses no són tan simples com semblen i que encara som una minoria dins un conjunt de la societat que té la seva opinió ven clara sobre les boges de la teta. Arribats a un punt he entès que la meva feina és de formigueta i m'ha calgut assumir dos manents:
- Ajudar només a qui vol ser ajudat
- Mai en cap cas rebatre a aquell que m'ataca sense arguments
Moltes maress'han enfadat i fins i tot molestat amb la meva posició, potser esperavenper part meva una resposta airada i bel·ligerant. Han dit que no poden permetre que aquesta informació arribi ala societat i quees presenti tot el que han dit des de El Mundocom a real i veritable. Però de veritat penseu que aquesta polèmica ha arribat gaire lluny? Entre nosaltres és evident que ha corregut com l'escuma però la realitat és que aquesta polèmica està summament limitada a un sector molt petit de la nostra societat.
Sincerament espero que aquest tema acabi aviat (dient això fico la pota perquè l'entrada d'avui ha passat a dimecres i segueixo amb el tema) i puguem tornar a fer la nostra feinade formigueta que potser no es veu però és acumulativa. La feina ben fetaés la que hauria de parlar de nosaltres i per nosaltres.
Encara tenim molt per aprendre.
