Som la llet

Alba Padró i Arocas

La meva maternitat té banda sonora

Eren poc més de les deu de la nit quan Sole Giménez va començar a cantar una cançó meravellosa.... i em van començar a rodolar les llàgrimes. Em sap greu, avui l'entrada és una mica patillera, ja em perdonareu.

Quina plorera! Sí ho reconec, puc plorar amb moltes cançons d'aquest tros de dona i si sento "Mi pequeño tesoro" ja em perdo. Ahir no l'esperava. Haviem anat a sentir el seu últim disc (gràcies Romero, t'estimo) i de cop els acords d'aquella cançó van posar en funcionament la pel·lícula de la meva maternitat. Sí, sóc ploranera i sensible.

Sabeu què vull dir? Estic segura que totes teniu una, o més d'una, cançó que us emociona i us transporta als sentiments més purs que descobrim al ser mares. Moltes cançons que parlaven d'amor, d'amor de parella de cop se'm van transformar en cançons d'amor de mare.

La primera vegada que vaig sentir aquesta cançó va ser el 1995. Em faltaven quatre anys per ser mare. Qui m'ho hauria dit! Aquella cançó m'emocionava i no en sabia la raó. Des de que tincús de raó tenia molt clar que volia ser mare però els sentiments que m'abocava escoltar aquella cançó eren sentiments que jo encara no havia pogut viure. No era mare i aquella cançó m'arribava al cor, em posava la pell de gallina. Que curiós no era un sentiment viscut en primera persona però "sentia" coses quan escoltava aquella cançó. Ara tot té sentit i he descobert que la maternitat és un sentiment universal que portem als gens, no el coneixem però el reconeixem al "sentir-lo". La maternitat t'omple de sentiments això ho havia de descobrir quatre anys més tard.

Com el podríeu definir aquest amor? Incondicional, pur, perfecte, sense doblecs, il·limitat, profund.... Mai havia sentit res igual.

Em vaig enamorar d'elles al sentir la seva pell, i m'enamorava d'elles quan les tenia al pit, amb la maneta agafa, repassant els seus ditets, mirant-nos als ulls... Quan les tenia a la panxa ens unia el cordó umbilical una vegada fora alletar-les ens permetia recobrar aquest sentiment de fusió. Moltes mares parlen d'aquest sentiment que descobreixen al alletar. Sembla que el naixement d'un fill i la lactància en obren els sentits. I no només ens obrenenvers a ells, les nostres criatures, ens obren cap als altres. No hi ha dubte que quan som mares "sentim" més. Estem plenes de sentiments complexos, diferents i nous.Per mila maternitat i la lactància tenen color i olor. Color de matí de primavera i olor de vida. I tenen so, la veu de Soledad Giménez.

Vaig estar una bona temporada sense poder sentir aquesta cançó perquè literalment no podia, l’estómac se’m encongia i les llàgrimes m’ inundaven el coll i els pits. Un dia al vespre la Maria dormia i em vaig posar música fluixeta a la radio. Va sonar “la meva cançó” de manera inesperada i de cop vaig notar com em pujava la llet! Sense paraules!

Fa uns anys a crianza natural va sorgir el projecte de fer un vídeo amb totes les nostres fotos de lactància, jo tenia molt clar quina cançó volia de fons. La banda sonora de la meva maternitat era aquella cançó en veu de la Sole. El podeu veure al principi de l'entrada. Ara que el torno a veure reconec a moltes amigues. Un altre tresor que m'ha regalat la maternitat.

He estat pensant que potser sóc assessora perquè la maternitat i la lactància m’ha fet més sensible als sentiments dels altres, he aprés ha escoltar,a tenir paciència... Moltes de vosaltres heu obert el vostre cor en altres entrades del bloc, gràcies per compartir tot allò que sentiu o heu sentit. Gràcies per compartir les vostres maternitats, el vostres sentiments. Semblen totes diferents però en el fons són iguals, plenes d’amor a les nostres criatures.

Aprofito el bloc per donar-li les gràcies a la Sole per crear part de la banda sonora de la meva vida.

Per cert, quina és la vostra banda sonora?