Som la llet

Alba Padró i Arocas

60 mesos

Avui fa 60 mesos que alleto a l’Abril. Ho dic en mesos per què sembla menys temps (no?)

Si us dic que fa 5 anys que dono pit sona diferent! Sembla que sigui molt més temps, una bogeria. És curiós.

Què us puc explicar de la nostra lactància? L’Abril va néixer a una clínica que no respecta gaire la lactància materna (per no dir gens) però vam tenir molta sort, o com ja sabeu, ens vam buscar la sort!

Vaig fer un pla de part, que vaig dur per duplicat a la clínica i vaig demanar, mentre anava cap a la sala de parts: pujar cap a l’habitació amb la nena, cohabitació, un part respectat, sense talls ni sang, pell amb pell des de la sala de parts... vaja vaig demanar de tot!

No sé si m’ho van deixar fer per pesada o per què em van donar la raó com els bojos, potser esperant que els demanes ajuda a crits i poder riure’s de mi com ja havien fet anys enrere amb la Maria.

Però no, no vaig demanar ajuda, no em va caldre res més que sortir d’aquell lloc al cap de vint-i-quatre hores.

No he tingut mai cap tipus de problema amb el pit. I no val dir que tinc avantatge perquè sóc assessora, hi ha moltes assessores que tenen molts problemes.

Així que sóc molt afortunada. La meva (meves) lactància ha estat un èxit tan per mi com per la meva filla. Ens ho me passat molt bé i ara, que vull pensar que ja s’acaba, em fa una certa peneta. Puc dir que les dues hem gaudit molt que ha estat una aventura fantàstica i enriquidora per les dues.

L’únic entrebanc que vam tenir va ser quan l’Abril fa fer dos anys i mig. Vam tenir un ensurt amb ella i es va passar una setmana en coma induït a l’UCIP de Sant Pau. Quan la van treure la sedació i el pediatra va donar permís per començar a alimentar-la, vaig demanar donar-li el pit. Us podeu creure que les infermeres en van animar a deslletar-la!! Segons elles era el millor moment (*!”··”$!”·%&%?) Com podeu deduir no els vàrem fer cap cas.

Aquesta foto és del cap de una setmana de sortir del hospital.

Podeu imaginar tot el que jo he après, però aquí teniu a la mossa: Alletant el seu os de peluix i fent MMK (mare mètode cangur). Jo vaig aprendre tot això cap els 23 anys i ella amb cinc ja em dona mil voltes!

Ah!!! I no tinc fotos mira’t el tel (frenillo) dels seu amics de classe però us puc assegurar que els ha revisat a tots!

Així és la meva nena…Feliç.

Felicitats rateta! Feliç aniversari!