Després de la polèmica dels reportatges de El Mundo em segueixo plantejant coses.
És curiós que la periodista Carmen Machado escollis entre les 5.416 espècies de mamífers amb qui compartim el planeta a les vaques, per fer una comparació amb les femelles de la nostre espècie. És mala llet? Només casualitat? Falta d’originalitat?
Moltes dones també s’han sentit vaques al alletar i així ho han dit. “Semblo una vaca lletera” és una frase que no ens ve de nou i estic segura que moltes de vosaltres l’heu sentit ho fins i tot l’heu dit. Les dones també escollim, entre els 5.416 especies de mamífers, a les vaques per fer símils i metàfores. Curiós. Per altre part el femení de molts mots acostuma tenir una connotació semàntica negativa: Ets una vaca, Ets una foca, Ets una conilla, Ets una gossa, Ets una porca/truja...
De totes les metàfores anteriors se’n desprèn un contingut negatiu i despectiu. Els mots en gènere masculí o tenen un contingut positiu o no són aplicables. Bé, la frase ets un porc o ets un gos, potser són les úniques excepcions que confirmen la regla. Però a cap home se li diu que és un conill. Això sí molts ells són com toros! Sense comentaris. El llenguatge que utilitzem a diari és summament masclista i no ens acostumem a exclamar massa, és més, nosaltres les dones també el fem servir amb certa alegria.Si t’has engreixat massa durant l’embaràs segur que les teves amigues pensen que estàs com una vaca, sí produeixes molta llet tens tot els números per ser comparada amb una vaca lletera.
Però parlem de les sofertes vaques. Què fa que les dones ens sentim vaques lleteres? Les vaques són grasses, és genètic. I les dones sempre ens sentim massa grasses. Les que tenen una genètica de primera divisó en algun moment o altre després de parir tenen aquesta sensació d’opulència i d’aquí a la comparació amb les femelles de ruminats només hi ha un pas. Les vaques lleteres l’únic que fan (que els deixen fer) és llet. La vaca lletera moderna és producte de l'aplicació dels coneixements de genètica dels darrers 50 anys, és el remugant amb una major capacitat de producció de llet i en conseqüència, un major rendiment econòmic. Una vaca de 600 kg. que produeix 45 kg. de llet.
Són manipulades genèticament i criades només per ser bones productores. La resta és igual. De fet aquestes pobres bèsties no tenen ni instint maternal. Moltes d’elles rebutgen la cria només parir o no saben com alletar-la. No tenen aquesta habilitat, no les deixem. La seva única habilitat és produir llet pel consum humà, quan més millor, sense miraments.
Això sí les dones hauríem de tenir una mica de enveja a les vaques perquè en el seu cas, no com en el nostre, la seva producció és tan important que val la pena investigar quines son les causes per les que pateixen mastitis i quins són els medicaments més útils per curar-les. Vaja, ja veieu igualet que nosaltres!
Quan es sent una dona vaca lletera? En el post part, amb la imatge corporal distorsionada, el cansament, l’esgotament, la son, mantenir una atenció constant dirigida a un trosset de carn, el no poder fer res del que feies abans de ser mare, passar les hores del llit al sofà amb la teta a fora... És fàcil sentir que l’única cosa que fas en vint-i-quatre hores és alletar. I si per inri et toca treure’t llet o fer servir el tirallets encara es pot potenciar més aquest sentiment. El tirallets no ajuden a que treure's llet sigui una un acte sense càrrega simbòlica.
Potser ens caldria entendre que una mare que alleta fa molt més que fabricar llet. Si la lactància només s'entén com a font d'alimentació és normal que qualsevol es compari amb una vaca o amb un wook japonès 24h! Expliquem que la mare que alleta fa molt més que ser una fabrica en plena producció. Transmet cosses tan bàsiques, intangibles i meravelloses com amor, pau, confiança, escalfor, seguretat, sensibilitat, carícies...
Recordeu aquell 50% d'amor? Això és el que ens fa diferents de les vaques. Elles està privades de poder transmetre aquestes coses però nosaltres no. Podem fer molt més, no ens deixem reduir a ser només una central de producció lletera.
