Som la llet

Alba Padró i Arocas

Les mares que els van parir

La setmana passada vaig fer un munt de visites domiciliaries. En una les avies de la criatures també eren allà!

Em va trucar el pare per dir-me si podia anar-los a veure.Tenien una criatura d'escassosdotze dies però ja eren un mar de dubtes que volien resoldre com abans millor.

Vaig arribar al cap d'una hora de la trucada. El pare em va obrir la porta i em va fer passar al menjador. Hi havia dues senyores assegudes de costat, em miraven amb cara de pocs amics. Tenien el televisió engegada però era evident que no li fan cap cas. Sentia el seus ulls al clatell. Em sembla sentir la música " il Padrino" de banda sonora.

El pare m'acompanyà a l'habitació, on la mare estava literalment atrinxerada, semblava un refugi per a mares lactants: Un parell d'ampolles d'aigua, un got de suc, un líquid blanc que sembla llet i una gerreta ven identificada on es podia llegir "orxata". Al seu costat un plat de macedònia de fruita barrejada amb fruits secs.

Tenien aire condicionat però no funcionava i us prometo que a mi com a mínim em calia una mica de fresca, estava amarada de suor. I de manera innocent vaig preguntar: "Quina calor que fa avui. No tens calor?" La resposta no té pèrdua! Amb cara de circumstancies em va dir: "És que la meva sogra m'ha dit que l'aire fredem pot tallar la llet". Ostres, això de ser assessora demana contenció i clavar-se mossegades a la llengua contínuament! Tot plegat resultava com a mínim sospitós.

Els vaig demanar que m'expliquessin com havia anat tot, l'embaràs, el part, el post part....Tot semblava dins la normalitat però hi havia un element que es repetia en el seu discurs: Les avies!

Encara no he après a controlar del tot la gestualitat de la meva cara i em sembla que em van enxampar, acabava d'obrir la caixa dels trons. Van començar a despotricar contra les mares respectives i contra la mare de l'altre. Només podia callar i escoltar, sembla un partit de tenis. La veritat és que m'hagués agradat tenir llapis i paper per fer un recull d'aquelles animalades.

Els dos eren pares primerencs tenien tots els llibres del Carlos González. S'havien llegit fins i tot "El meu nen nomenja" i la teoria la tenien molt clara però les dues avies havien fet tremolar tot rastre científic aportat pel Carlos. Tenien molt clar que el pit és a demanda però li donaven cada tres hores i deu minuts com a molt. La soferta mares es prenia tota mena d'aliments suposadament galactagogs, el líquid blanc no era llet de vaca era llet d'ametlles. I la fruita era el berenar però les ametlles i avellanes camuflades eren per ajudar-la a tenir més llet. En dotze dies l'havien fet dubtar de les seves capacitats. Quin poder de convicció!

Pare i mare eren fill únics i aquella nena era la primera criatura que aterrava la família en més de trenta anys. Per tant l'expectació era enorme. Les dues avies volien ajudar, les dues volien ficar cullerada. S'havien abocat del tot en aquella criatura, cosa que està molt bé, però oblidantunacosa bàsica que fa que la passió ennuvoli la raó, el més important era recordar quin era el seu lloc, elles eren avies i per tant no podien fer el paper dels pares.

Els pares de la criatura no havien estat alletats. La mare va ser alletada fins els tres mesos quan la seva mare es va quedat sense llet i la criatura va començar a rebutjar el pit. Què curiós oi!?

El pare, de la meva generació, ni havia tastat el calostre, el metge va decidir que per aquell nen llet artificial directe. Però tot i així les dues avies per do i gràcia de l’edat s’havien tornat expertes assessores de lactància. Portaven dotze dies en una lluita sense treva en contra la lactància. Potser aquesta no era la seva voluntat però era la conseqüència directa de la seva persistència en minar la seguretat de la mare.

Vaig fer poca cosa a part d'escoltar,perquè només parlant i descarregant-los una micade tanta tensió van començar a agafar confiança de nou i recordar el que havien après. A vegades parlar sense sentir-se jutjat posa les coses en ordre i no cal fer res més. Van donar feina a les avies: rentar plats, cuinar, posar la rentadora, treure el gos a passejar anar a comprar bolquers...estan ben entretingudes.

Això sí les avies em deuen tenir fitxada a la llista negra...uppss.