Som la llet

Alba Padró i Arocas

3 mares, 6 pits i 5 criatures

Les meves filles tenen germanes i germà de llet, us ho explico.

Amb la Marta ens vam conèixer al grup de Sant Martí, la Maria tenia uns 18 mesos i la seva filla, la Carla un anyet.

La Maria coneixia a la Marta de cada dilluns, per tant no li era una desconeguda. Encara ens veig les dues estàvem assegudes mentre les nenes jugaven. A la Marta li va fer gracia veure que passava si li oferia pit a la Maria. Així que des de la cadira mateix la va cridar, es va pujar la samarreta i li va dir “ Què vols pit?” La Maria es va acostar tranqui-la i segura i es va enganxar al seu pit. La cara de la Marta i la meva era un poema, cap de les dues creia que la Maria s’agafés. I davant la evidencia que la Maria no pensava deixar anar el seu pit sense abans omplir-se la panxa la Marta la va convidar a desenganxar-se. Per tant la Maria, la Carla i el seu germà quim són germans de llet.

Fa més o menys tres anys, una calorosa tarda de Juliol érem al Parc de la Ciutadella on fèiem el grup de suport d’estiu. És una trobada informa on normalment acabem totes per terra. Aquella tarda jo tenia l’Abril amb mi, feia tanta calor i al agafar al nena a coll em sentia tan incòmoda que vaig optar per estirar-me a terra, sobre un drap que portem perquè les criatures juguin. La Júlia filla de la Yasmina gatejava per allà quan els seus ulls van fer blanc amb el meu pit. Podíem llegir les intencions als seus ulls. Així que vaig preguntar-li a las Yas “Et sap greu?” Abans de donar via lliure a la Júlia volia tenir clara l’opinió de la seva mare. “ Si a tu no et molesta a mi tampoc” em va dir. Així que vam deixar aproximar a la Júlia al meu pit esquerra, la dreta i havia l’Abril i veure si havíem entès les seves intencions. Va acostar-se al pit i es fa agafar una estoneta. No recordo que fos massa estona, potser uns segons, un minut...L’Abril la mirava una mica entranyada i nosaltres rèiem amb la situació. Va fer el seu xarrup i va tornar tranquil·la i feliç amb la seva mare. Així que la Júlia, l’Abril, i la Maria són germanes de llet.

La lactància creuada és una practica força habitual, relegada això si a la clandestinitat com moltes altres temes que envolten la lactància però era un fet habitual en els anys de les nostres avies. Tenir un germà de llet era una cosa força normal. I era un fet bonic, una circumstància que unia a dues persones que tot i no ser germans biològics compartien un vincle fraternal per haver compartit un aliment tan valuós.

Avui en dia i degut a la SIDA i la societat en la que vivim tenir germans de llet no és tan habitual. És clar que a l’època de les nostres avies i havia altres malalties que es podien transmetre a través de la llet però no hi havia gaires més opcions segures. Per tant més valia dida no del tot sana que morir-se de fam. Sí, ja sé que actualment es compara la lactància creuada amb el sexe sense protecció, tampoc us dic que poseu a mamar a la vostra criatura del primer pit que trobeu, però si mai us passa una cosa semblant no és un fet estrany.

Més d’una mare però s’ha sentit incòmoda quan la seva criatura opta per tastar el gust de la llet d’un pit aliè. Ens cal recordar que som mamífers i aquests sentiments de rebuig poden sorgir del nostre subconscient sense que podem fer-hi res.

La lactància creuada funciona en altres primat o mamífers, les tietes, les germanes cuiden dels petits i els alimenten mentre la mare no hi és. Extremadament pràctic. Penseu que bé que us aniria quan toca treballar a les setze setmanes i cal deixar vuit hores la criatura.

Quan comences a preguntar t’adones que es una força cosa habitual, ja sigui amb altres fèmines de la família o amigues. L’Emma m’explica com la seva filla “mama” de la seva tieta que no té fills. Aquí teniu la foto.

Les nostres lactàncies creuades són anecdòtica i per suposat les nostres filles no recorden aquestes anècdotes ni li donen cap mena d’importància a això de tenir germans de llet però per nosaltres és un recorre preciós d’una tarda d’estiu en la que vam viure una nova experiència!